El Barça té un estil de joc molt fi, i el qui més Leo Messi. Messi no és un jugador que sobresorti per la seva potència física, com era Stoikov, o el mateix Koeman, sinó que el que el fa superior és el virtuosisme amb què mou la pilota, la velocitat amb la que llegeix la jugada, que el fa únic. Per aturar-lo calen tres o quatre jugadors…

I la consigna habitual que donen els entrenadors als seus defenses és que la pilota passi, però Messi no! Llavors l’aturen fent-li sempre faltes: una traveta, una patada, el bloquen dos o tres jugadors o li claven una empenta. El resultat és que Lionel Messi deu ser el jugador que més cops ha caigut a terra. I, en general, s’aixeca sense queixar-se, sense tornar-s’hi. Fins i tot molts cops reacciona amb un somriure.

Finsque un cop no pot més, com diumenge jugant contra l’Atletic, que es va desfer del jugador paparra que el frenava, tirant-lo a terra. L’àrbitre de seguida li ensenyà la tarjeta roja, és dir, l’expulsà del camp de joc, i ara veurem quants partits sense jugar li imposaran. Una injustícia descomunal!  El que és condemnable ¿no és el seguit de faltes que li fan? És el millor jugador del món! El seu joc és una obra d’art, que s’ha de protegir!

Jugar net és més important, més bonic i més esportiu que guanyar el partit.