Té tota la raó del món Carod Rovira de queixar-se que TV3 es passi tot el dia explicant els efectes que el temporal ha produït a Madrid i que no digui res de la Catalunya Nord. Això denota la poca consciència que es té que aquests territoris formen par de la Catalunya real, o, cosa que seria més greu, que la televisió catalana no hi creu.
Dies enrere em faig fer ressò del desvetllament de molts ciutadans del Rosselló i del Conflent, i l’esperança que tenien en que si Catalunya s’independitza, els donarà un poderosa empenta en la recuparació de la consciència nacional. Necessiten que els ajudem. La veritat és que des que Espanya regalà aquetsts terriitoria a la la super jacobina França, la tremenda acció centralista del país veí gairebé ha aconseguit que a la Catalunya Nord el català s’hagi perdut.
Ara, però, la situació canvia. La trobada que no fa tant vam fer a Perpinyà va fer-nos adonar amb quant de goig ens rebien. Ja en la preparació del referèndum de l’1 d’Octubre, va ser gràcies a ells que vam tenir les urnes el dia de la votació. ¡Que lluny de quan nosaltres, sota el franquisme, anàvem a Perpinyà i ens aixecava els ànims veure al Castillet onejar la senyera, o, a Andorra, constatar que la llengua catalana era l’idioma oficial! Aquí, l’agermanament de les Santes Colomes catalanes va ser un intent d’enfortir la consciència de la unitat dels Paísos Catalans.
És units que aconseguirem la llibertat de Catalunya!
Sigues el primer en comentar on "Països Catalans"