Avui amb tant de fred, em deleixo de tocar neu. Si puc, cada any m’escapo un parell de dies, vaig a Ribes i pujo a Núria. M’agrada molt el lloc, el vaig conèixer amarat dels versos de Maragall: les muntanyes, la neu, i veure “allà en la fuscúria / “la immòbil verge de Núria / , voltada de soledats”.

Hi vaig pujar amb els germans, les tietes i uns amics de la família quan érem adolescents. Va ser la primera excursió llarga que vam fer, i el primer cop que vam dormir en un hotel., Era l’hotel Prats, la finestra donava a un dels tres riuets que s’uneixen en arribar a Ribas, i, sentir la fressa de l’aigua tota la nit, m’impactà molt i ho he recordat sempre més. Com els versos de Maragall, que tan bé reflecteixen el paisatge i el seu misteri. ¡Com m’agrada endinsar-me en la majestuosa soledat que ompla “les negres muntanyes, […] plenes d’abims i de frescor”.

Us convido a pujar-hi contemplant les imatges, Ara trobaríem l’hotel, l’estany, els prats, les muntanyes, tot! cobert de neu. Però d’aqui a uns mesos “amb alegria novella –escriu el poeta– veurem la plana més bella / i la verdor que s’hi fa”.

¡No en dubtem! D’aquí a uns mesos vindrà la primavera i tot s’omplirà d’alegria, de claror i de flors!