Acaba amb la festa d’avui el cicle nadalenc, caracteritzat pel seu pronunciat caràcter familiar, amb un protagonisme especial dels infants. El seu origen –el naixement del nen Jesús a l’estable de Betlem– n’és el detonant. Lligat a aquest fet hi ha la commemoració de la mort dels sants innocents en la qual els nens en són els protagonistes absoluts, i el cicle acaba avui, amb la diada dels Reis Mags, que acudeixen a tots el pobles i a totes les cases, amb regals per als infants.

D’aquest protagonisme infantil en subratllo un aspecte que ens pot passar desapercebut, com és la diferent sort que tenen els nens. La nit de Nadal, l’infant que neix a Betlem és reconegut com a fill de Déu. El correlat és evident; els infants, en les nostres cases són enormement estimats i tant les famílies com les institucions socials i polítiques fan el possible perquè no els falti de res. Però en el nadal originari hi va haver la matança dels nens de l’edat de Jesús, del seu poble, perquè el monarca, Herodes, no va poder reconèixer quin d’ells era Jesús, i com que el volia eliminar, els va matar tots.

La nostra intenció no és desfer-nos de Jesús però, com Herodes, potser no el reconeixem en la multitud de nens i de nenes pobres, i ens oblidem d’ells; són fora del nostre Nadal i, oblidats, moren cada dia, víctimes de la fam, de la guerra, de la misèria…

Si recordéssim que també són fills de Déu ¿no ens escarrassaríem perquè els Reis Mags passessin per les seves cases?