Qui guanyarà? (2)

Llegeixo el comentari de l’Albert, la quiniela que fa (veure columna del costat) sobre les eleccions del 14 de febrer (si és que la pandèmia permet celebrar-les!). Crec que el resultat serà força aproximat al que ell vaticina. Però tinc un dubte, que és el pes de l’abstenció. Jo penso que com efecte de la pandémia (que ens ha desarmat a tots una mica, o molt), i el desànim que està causant l’estúpida baralla entre ERC i Junts pel sí, l’abstenció farà més forat del que ell atribueix al resultat.

En l’anàlisi que fa l’Albert diria que no té prou en compte al factor gent. Les eleccions són, en part, com un joc d’escacs en el que les peces que es mouen en el tauler són els partits. Però el factor “gent” pot irrompre amb força i desbaratar el joc. ¿Què farà (què farem) la gent que no pertany a cap partit? L’Albert remarca com interrogant principal el del segon lloc, si serà Junts o PSC, i té, a favor seu, que el factor “gent” (digui’s ANC) està molt desmobilitzat.

Però sura la incògnita Puigdemont. Ell encarna la legitimitat del govern destituït pel 150. I ell –juntament amb Junts– es presenta com la reivindicació de l’1 d’Octubre, que ha estat el momentum que ha situat l’independentisme en l’ànima del poble.

¿La gent optarà pel possibilisme –que no deixa de ser també “màgic”– o optarà pel trencament “intel·ligent” amb Espanya?

1 Comment on "Qui guanyarà? (2)"

  1. Albert Fabà | 21 Gener, 2021 at 11:57 | Respon

    Ja saps qeu els meus comentaris sovint van a destemps. M’hi poso de tant en tant, però sempre vull posar-m’hi. Admiro la teva constància i crec que els lectors també hi hem de fer algun esforç. I l’esforç, també, de no deixar en blanc aquest apartat. L’autor sempre ho agraeix.
    A destemps. Avui som dijous, 21 de gener. 3/4 de dotze. El TSJC encara no ha dit la seva (quant a la data de les eleccions). Però tens tota la raó, en això de l’abstenció. El cos, a mi mateix, em demana de passar-hi. No m’ha agradat la gestió del govern de tot el tema. Hi veig electoralisme per part d’ERC (segur que les seves enquestes internes donaven la possibilitat que Illa s’enlairés com a primer). Confusió per part de Junts (La Borràs dient que s’havia de votar el 14F, com a Portugal, mentre els del govern avalaven la inciativa d’ERC). Més electoralisme dels que anaven a la baixa (Comuns, Ciutadans…) esperant que més endavant la cosa millorés. Més del mateix del PSC, pensant que “l’efecte Illa” es podia desinflar. Càlculs mal fets per part d’ERC, pensant que no es podria impugnar el decret (hauria estat molt millor acceptar la data intermèdia que finalment proposava el PSC). I retrets (un altre cop!) entre Junts i ERC, per la perícia o imperícia del decret d’ajornament. En fi, aquest és un govern agònic i com més aviat votem, millor!

    Sort que, finalment, no em deixo portar pels rampells i finalment, segurament, aniré a votar. Encara no sé a qui, encara que fins fa poc ho tenia clar.

Deixar un comentari

El teu e-mail no serà publicat


*