Penjo la reproducció de les taules de Giovanni Baronzzio (mort el 1362, deixeble del gran Giotto), que havien estat a la catedral malestestiana, que el Senyor de Rimini Pandulfo Malatesta escollí per ser-hi enterrat. Reprodueixen tres escenes de la cèlebre llegenda de la Passsio de santa Coloma: quan a Sens l’emperador Aurelià la va jutjar, quan tancada a la presó una ossa es llançà contra l’home que la volia violar i, finalment, quan va ser decapitada al bosquet de les afores de la ciutat.

A la Passio llatina se li ajuntaren diversos fets miraculosos, que van fer famosa la santa a l’alta Edat Mitja. L’any 2013 en vaig escriure una versió adaptada al teatre, amb la idea que es pogués dur al teatre la vida de la santa, amb el títol de Llegenda àuria. Era la concreció pràctica de l’objectiu que pretenia amb la promoció de l’agermanament de les poblacions catalanes anomenades Santa Coloma.

N’he parlat amb els teatrers de la nostra ciutat, i amb el rector de la parròquia. La llegenda és senzilla, però truculent. Hi ha les escenes del foc i de la pluja torrencial, i l’escena de l’ossa que, amb els mitjans actuals, farien que la representació resultés molt atractiva, i en la qual la figura de la santa apareixeria molt atractiva. ¡I moderna!, en morir defensant la llibertat de pensament enfront del poder. En la darrere escena, ja caigut el teló, el general Aubert que miraculosament acaba de recobrar la vista, dirigint-se al públic els diu: “Sortosos vosatres, que teniu Coloma per amiga!”

¿La veurem algun dia, la Llegenda àuria, al teatre Sagarra?