Avui celebrem la festa de Santa Coloma. Antigament era la festa major del poble però per tal que els nombrosos estiuejants que venien al poble (abans de la guerra civil) hi poguessin prendre part, es traslladà a finals del setembre. La festa no coincidia amb el dia de la celebració litúrgica, però la santa, la jove màrtir filla de Sens (França), continuava sent-ne el centre de la festa.

Avui, amb la secularització de la societat i desplaçada la celebració, en el dia de la santa la nostra patrona passa força desconeguda. És una llàstima que se l’oblidi perquè més de mil anys de ser venerada pel poble podria ser un element cohesionador i identitari de la nostra ciutat, si se’n ressaltaven els aspectes socials i culturals.

Anys enrere, pensant-hi, vaig promoure l’agermanament de les poblacions catalanes anomenades Santa Coloma, a les quals hi afegírem la trentena de pobles catalans que tenen la màrtir francesa per patrona. Era una manera de resituar la santa en la història d’aquetes poblacions, i de ressaltar-ne la catalanitat comuna (cosa molt beneficiosa per la nostra ciutat). I amb mirada més ambiciosa, vam iniciar un contacte amb els més de trenta pobles francesus anomenats Santa Coloma, més els trenta que hi ha a Espanya i la més d’una dotzena de Portugal.

Un agermanament com els molts que van estar de moda, però amb una finalitat cultural i identitària, que hauríem coronat amb un centre d’estudis colomencs… Algun dia, ¿algú farà seu aquest somni?