Ahir em vaig entretenir omplint la nova agenda, és dir, apuntant-hi el meu nom, el número de telèfon, el DNI, els números de la llibreta i de la tarja de la Caixa. I alguna cita que ja m’han fet de Can Ruti per les visites ordinàries de control. Cap més anotació, fora d’una de la presentació de la pel·lícula basada en el Pla Popular… Un any en blanc, amb el dubte, per exemple, de si podré fer les vacances de Setmana Santa i les de l’estiu…

I vaig repassar l’agenda que demà entrarà en desús, per veure les coses sobresortints viscudes l’any que fineix; em feia a la idea que era el de l’estada a la Vallferrera, que tanr m’agradà. Però he constatat que no; ja a començaments del mes de març hi ha escrit en lletres grosses “CONFINAT”, i des d’aquell dia totes les pàgines apareixen sense cap anotació, amb l’excepció dels dies que m’ha tocat anar a la revisió mèdica a l’hospital, i les del dia de la mort de les persones més pròximes, que cada any apunto a l’agenda, per recordar-les.

Els morts! L’any que fineix les noves morts han estat els fets més remarcables de la meva agenda 2020: la del meu germà Manuel, la de la meva cosina Elisabet, la de l’amiga Margarita Pedragosa, la del Josep Ferret de Vilafranca del Penedès, la de mossèn Cardús, la de l’escultor Josep Ricart, que vaig conèixer a Poblenou…

Sense fer gairebé cap parada, perceps més que mai que el temps corre veloç cap a l’última estació