No podíem acabar millor l’any: la descoberta de la vacuna contra el coronavirus 19 és la millor cosa que ens podia passar. Els entesos, quan tot just fa un any en parlaven, auguraven que anant molt bé tardaríem dos o tres anys a tenir-la, o més i tot perquè hauria de passar un llarg temps comprovant que no originava efectes secundaris greus.

El primer pensament que em suscita un resultat tan feliç és que l’èxit és degut a la convergència d’un treball intens, dut a terme, mancomunadament, pels científics de tot el món. El resultat en tan poc de temps és fruit de la convergència que hi ha hagut al darrere, no solament dels científics, sinó també dels poolítics que han fet de la vacuna un objectiu prioritari, coincidint, d’altra banda, amb l’anhel de la gent de vèncer la pandèmia, que tant de dolor i tant de mal està causant. Aquesta experiència –em pregunto– ¿servirà perquè els governs i els científics, el món sencer! afronti els altres gravíssims problemes que afecten el planeta, com la fam, l’escalfament climàtic, la pobresa… també units?

Demà passat ens desitjarem un bon any nou. ¿Què millor que demanar més optimisme per ser més forts en la reclamació d’un món més humà? Ho estem veient: els miracles són possible!