He imaginat la família de Jesús, instal·lats ja en la seva casa de Natzaret, celebrant l’aniversari del naixement del nen que tingué lloc en un corral, als afores de la ciutat de Betlem. Recordarien primer el desempar, la cruesa de la nit hivernal, la falta de tot… Però de seguida reviurien l’alegria que els inondà, veient amb quina sol·licitud els veïns i els pastors d’aquell topant es bolcaren en la seva ajuda. Imagino la família de Jesús, aquesta nit, a casa seva. Just la mica de llum que s’escapa per les escletxes de la vella porta que tanca la casa, tot i ser molt tard, em fa pensar que estan sopant, celebrant l’aniversari del nen.

No crec que tinguessin cap fotografia del naixement. Ni que els pastors –que ara quedaven distants molts quilòmetres al sud, tocant a Jerusalem–, els hagin enviat cap nadala, ni que alguna bona persona de les que els van assistir a Betlem els truqui, o els enviï un missatge per whatsapp.

Però Jesús, i Maria, i Josep ho recorden tot i celebren el cumple del nen en la humil caseta de Natzaret perquè aquella nit que hauria pogut ser una nit tràgica, es convertí en una festa gràcies a la bona gent que, moguda per l’amor i un profund sentiment solidari, els assistí.

Demá no aniré a Natzaret, estaré confinat. Però ¿qui em privarà d’unir-me a Jesús i als seus pares celebrant tantíssims nadals com es produeixen al món?