Avui és l’últim dia de la tardor, una estació molt bonica però que aquest any, amb l’estranya meteorologia que ha fet i amb la terrible pandèmia, ha estat molt trista. Hem hagut de viure sota l’amenaça del virus, sabent els estralls que feia, el patiment de tantes persones i les moltes morts.

Le Marató ens ha posat davant dels ulls l’enorme patimet que hi ha hagut. Sobrevivents de l’horrible malaltia han parlat de la por, de la solitud, de la desesperació… però, alhora, també! del tracte tan humà del personal sanitari, de les famílies i de veïns i amics que s’han desviscut per ajudar-los. Dues paraules que resumirien aquesta tardor: sofriment i amor. Dues vessants que toquen tothom i que potser com mai, ens descobreixen l’aprop que es troben el dolor i l’amor.

Caldrà tenir-ho molt present ara que entrem en l’hivern i tot just començar se’ns presenten uns dies que poden ser un pòrtic terrible, del nou any, per la mena de desescalada que seran els dies de Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any i Reis, que fan pensar que donaran pas a una tercera onada de la pandèmia, pitjor de la que hem passat. Caldria que tots visquéssim les pròximes festes amb molt de seny. I no amb desànim o sentint-nos frustrats, sinó amb el goig de saber que treballem a favor de la vida, de la nostra i de la de tothom.

Al cap i a la fi, no s’adiu a l’esperit nadalenc cercar la llum en la nit fosca?