Falten només onze dies per Nadal i encara no se sap ben bé quina mena de celebració es podrà fer. Serà un Nadal diferent, restrictiu, sotmès al confinament que ens té atrapats des de fa gairebé un any. Serà un Nadal diferent, absolutament auster.

He repassat el llibret dels pessebres que van publicar els veïns del Raval, perquè en recordava l’alegre ingenuïtat que hi vaig trobar. “Ara fa prop de 2.000 anys –comença dient el text– va succeir un dels esdevenimets més màgics i bonics que mai hauríem pogut imaginar”. Un fet que la Pilarín il·lustrà amb l’aquarel·la que reprodueixo, un cop que l’he ennegrit per remarcar-ne la foscor nocturna, adequant-la a l’ambient actual, d’espera aongoixosa que vivim.

El missatge màgic i bonic del qual es feia ressò el pessebre del Raval ¿no continua vigent –malgrat tot!– i més que mai, convidant-nos a descobrir el camí que ens portarà al món nou, més just, més autèntic, més solidari, que la pandèmia ens fa desitjar? “Tots els nens –conclou el llibret– necessiten un lloc per néixer i ser estimats”. Els nens… i tothom!

La meva pregunta és: ¿Podrà el confinament impedir-nos que estimem, fins més i tot, aquest Nadal?