En la primera cosa que crec que estaràs d’acord com a persona que creu en la democràcia és que els catalans que maldem per fer de Catalunya un nou estat europeu hi tenim dret, com també en tenen, els qui defensen continuar units a Espanya. Aquesta aspiració no hauria de ser un problema insoluble i dramàtic, la via per resoldre’l és un referèndum, que és a través de la qual Eslovàquia i Txèquia es feren independents i ara ho intenten Escòcia i el Quebec.

I estic d’acord que s’hauria de fer sense crispació i evidentment, sense odi, com no nego que es doni en determinades persones, contra Espanya. Tot i no voler-ho, ¿no creus que és comprensible, atès que el maltracte que rep Catalunya ve de lluny, i que no s’atura? A mi no m’agrada el ressentiment i veig amb goig que la majoria dels nostres polítics defensen la benentesa amb Espanya, i coincidint amb el teu anhel, desitjo i que la nostra independència contribueixi a la democratització d’Espanya.

Evidentment, no vull que la independència ens costi cap mort, ¡ni vull vull que se’ns respongui tancant els nostres polítics a la presó o provocant-ne l’exili, i judicialitzant els qui s’hi manifesten a favor! Però de la violència i dels morts jo no te’n puc respondre. Si hi ha militars espanyols que han escrit al Rei que s’haurien d’afusellar vint milions de persones ¿tindria res d’estrany que algun boig ultra fes un disbarat? I evidentment, igual com en temps de Franco la por a la presó no ens frenà (a mi la policia em detingué dues vegades i amb multà), avui la violència tampoc ens rendirà. Això sí; farem el possible perquè la confrontació amb l’estat sigui intel·ligent, com pregonaven Ghandi i Luter King defensant l’un, la independència del seu país i, l‘altre, els drets dels negres (¡cosa que els costà la vida!).

Treballaré per la independència de Catalunya i seguiré estimant Espanya, on hi tinc amics i familiars. No dubto gens que qui estima de veritat el seu poble els estima tots.