Estimar la llengua

Fa dies que a VilaWeb es publiquen articles sobre la difícil situació en la que es troba la llengua catalana. No fa massa anys –jo encara ho havia viscut–, eren moltes les persones a Catalunya que no sabien parlar en castellà, i molts els llocs on tothom parlava en català. Avui, en canvi –i ho testifiquen tots els autors dels escrits dels que em refereixo– el català a Catalunya recula de manera alarmant. I això malgrat que amb la immersió lingüística tots els nens l’entenguin i siguin capaços de parlar-lo.

L’alarma que es viu aquests dies la provocà la filòloga Maria Carme Junyent quan en un escrit anunciava que el català ha entrat ja en un procés que acabarà en la seva mort. Una afirmació que sembla exagerada però només cal pensar com a llocs tan catalans, com el Rosselló, amb un parell de generacions ha desaparegut. I ho constatem nosaltres mateixos. Vas pel carrer i la llengua que més sents és el castellà. I els profes et diuen que a les escoles –tot i que els nens i nenes aprenen a parlar-lo– al pati només es parla en castellà.

Una lluita per la superviència que la tindríem guanyada si Catalunya fos un estat independent, però en l’actualitat ho hem d’afrontar com se’ns diu en el camp de l’ecologia. “Pensar globalment i actuar localment”. I afegeixo, comprometent-nos-hi individualment. En aquesta línia us animo a fer de la llengua una veritable croada. Per salvar-la! Però també perquè tot idioma és un tresor i coneixe-la, estudiar-la, t’enriqueix molt. Per això quan llegeixo em fixo en les paraules, anoto les que no conec, fins en faig dibuixos per retenir-les…

Saber el nom de les coses –dels ocells, de les plantes, dels elements geogràfics, dels estats d’ànim, dels fenòmens atmosfèrics, per citar només uns camps– t’aixampla la mirada, alhora que fa més forta la llengua.

Sigues el primer en comentar on "Estimar la llengua"

Deixar un comentari

El teu e-mail no serà publicat


*