El tema escollit per la trobada de dijous de Diàlegs a la Riba del riu Besòs va ser la pandèmia. Els intervinents, pertanyents a diverses entitats de la ciutat, van exposar com viuen la pandèmia i, sobretot, van parlar de la profunda crisi, però, alhora, dels horitzons que l’experiència que vivim ens obra. Els estralls que causa són prou evidents, la mateixa sessió de Diàlegs no es va poder fer de la manera habitual, trobant-nos presencialment. Però el recurs a la video-conferència és ja una mostra dels nous camins que es poden obrir.

De moment és difícil concretar els canvis que tots els intervinents van advocar. El confinament ens ha mostrat l’escàs valor de coses darrera les quals hem dedicat molt temps i molt diner, mentre ens n’ha fet valorar d’altres molt més importants, com la família, el disposar de temps i, sobretot, de com la vida ens uneix a tothom. La malaltia i la salut ens afecten a tots per igual, i és posant en comú els esforços que ens en sortirem.

Una video-conferència no té la calor humana d’una trobada real. Però resulta còmoda i potser pot arribar a més persones. I es pot seguir molt bé. D’aquesta de dijous passat remarco dues propostes, que són fàcils de dur a la pràctica: una, pacificar molt més la ciutat, treure els cotxes de tants carrers com sigui possible i –afegeixo jo– reduir molt la velocitat per dins de la ciutat. I l’altra –que va formular la Mariona, directora de la Bibliteca del Fondo–, “sortir al carrer”, anar a trobar la gent, fer que l’equipament irradiï en el barri.

¿Us imagineu que aquesta proposta la fessin seva, només que fossin les escoles de la ciutat?