Una noticia excel·lent la de la nova publicació del llibre de Joanot Martorell Tirant lo Blanc. Excel·lent perquè posa a l’abast l’extraordinària novel·la, un tomatxo que fa respecte –són 487 capítols i 967 pàgines—, amb cobertes dures amb il·lustració del gran pintor Francesc Artigau, de qui és també la il·lustració que encapçala laquesta. Llegiu  el que Cervantes va escriure en el Quixot sobre el Tirant : “Por su estilo éste es el mejor libro del mundo” i en donava la raó: “aquí comen los caballeros y duermen, y mueren en sus camas, y hacen testamento antes de su muerte, con estas coses de que todos los demàs libros de este género carecen”. I acabava dient: “Llevadle a casa i leedle, y veréis que es verdad cuanto dél os he dicho”.

¿Cal cap més recomanació? Ara m’agradaria copiar els elogis d’homes literàriament tan eximis  com Martí de Riquer, Mario Vargas Llosa o Màrius Serra, però trio un altre camí, que és el d’instar-vos que compreu el llibre de l’editorial Proa, que presenta eltext en el català actual, per salvar l’obstacle que suposa el català antic (segle XV). A més Màrius Serra –autor de la fidelíssima versió– dona unes pistes que et permeten fer una selecció de capítols, com qui en un self service tria els plats que li venen més de gust.

Us diré que aquest llibre hauria de figurar en totes les cases. Tothom –i perdoneu l’èmfasi amb què ho dic—hauria de tenir a casa uns petita però selecta biblioteca familiar, com els antics (parlo de la Grècia clàssica) hi tenien l’ altar dedicat  al seu déu preferit. En cap casa hauria de faltar la Bíblia, l’Odissea, Sòfocles, la Divina Comèdia, les Tragèdies de Shakespeare… i Tirant lo Blanc. ¡Com un altar a la cultura, que els nens de la casa el veiessin des de petits!

Jo esperaria que tothom mínimament culte llegís El Tirant.  A glops, per major comoditat… Convertit en el nostre llibre insígnia, el seu contribuiria molt eficaçment a la pervivència i difusió de la nostra magnífica llengua!