El model… (2)

Coneixent-lo només per la propaganda  que es fa d’ell és difícil parlar-ne, a part de dir que era un noi que cau bé. Però no és el que a mi m’interessa. Com vaig dir comentant El Foraster, no dubto de la bondat de la gent en general. En el que em fixo és en les lloances que en fa la jerarquia catòlica perquè retraten els paràmetres en els que es mou.

De Carlo Acuti es remarca l’aspecte intensament piadós. Anava a missa cada dia, també cada dia resava el rosari i, sobretot, allò que sembla que el defineix, és la seva passió per l’eucaristia. Per a ell, l’eucaristia era “l’autopista que porta al cel”,  tant era així, que dedicà el seu apostolat a difondre’n als amics el seu valor. Expert en informàtica es convertí en una espècie d’influener de la xarxa, que aprofità per difonre’n la devoció. Viatjà pel món a la cerca dels llocs on s’havien produït miracles eucarístics –uns 150–, que després difonia a través d’Internet.

 Em crida xoca trobar-me amb el món religiós que quan jo era adolescent vaig viure. Coses com la missa centrada en la transubstanciació del pa i del vi en la presència real  de Jesús, la creença en el dimoni, en els àngels, en el purgatori, la fe en les aparicions de la Mare de Déu…

Coses que et poden ajudar viure com tu esculls però que a mi em fan qüestionar el model de vida que l’Església encara predica.

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Sigues el primer en comentar on "El model… (2)"

Deixar un comentari

El teu e-mail no serà publicat


*