La nit

Solc anar a dormir tard, passada la mitjanit, i sempre abans de ficar-me al llit dono un cop d’ull al panorama que veig des de la finestra.  Tocades fa estona l’una diria que tots els meus veïns dormen. Excepte dos, que encara s’hi veu llum, a la finestra. Què fan, a aquestes hores? D’un d’ells per les pampallugues que fa la claror dedueixo que veu la televisió.

Sempre m’ha sorprès veure la ciutat entrada la nit. Quan era al barri del Fondo els anys seixantes i setantes sortia molts cops de la parròquia, anava al carrer Bruc i des d’on acabava bruscament, tallat pel sobtat desnivell que se li obria en ser a l’altura del carrer Massenet, m’aturava i contemplava la fondalada, encara amb les cases petites i baixes; pensava que la gent dormia perquè l’endemà “ben  d’hora-ben d’hora” s’havien d’aixecar i caminar un bon tros per agafar el metro a Sant Andreu i arribar puntualment a la fàbrica.

La nit: un temps de reparació, de repòs, de descans. També temps de l’amor (“l’única diversió barata que tenen els obrers”, es deia llavors). I qui sap, d’hores molt llargues pels malalts i per qui és sacsejat per greus problemes. Una imatge  que t’aboca al misteri de la vida, a aquesta mena de ritme que passa del tot al res, de la claror a l’obscuritat… Com si cada dia se’t recordés que tot  acaba, que el final dels dies ve la mort.

Amb quin goig veig, també cada matí! la sortida  del sol.

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

2 Comments on "La nit"

  1. Aquests dies estic content. Finalment podré portar a terme un dels meus desitjos: fer un recital de Raimon. He trobat uns músics joves que em volen acompanyar. Ja hem fet un primer assaig i estan encantats. L’any que ve faré 65 anys i al setembre podré oferir aquest petit regal als meus amics. Compto amb tu. I mira, ja que estem en això de la nit t’envio la cançó homònima del de Xàtiva:https://www.youtube.com/watch?v=Ud6JUQV7XWo

    • Me n’alegro molt, Albert, que finalment i si la pandèmia no ho impedeix, puguis fer el recial que a miques l’hadsanat fent alguns cops. El Raimon! El convidaràs (i s’ho prendrà bé? Tu no crec que sàpigues que quan el gran Fuster va recomanar a la gent d’Adigsa que escoltessin el jovenissim Raimon, es van trobar amb ell a casa nostra de la Diagonal, per escoltar-lo cantant Al Vent. I els va agradar tant, que van fer un disc amb només aquest cant- Era l’explosió del noi de Xàiva. I gracies per convidar-me i pel cant de La Nit, que m’envies.

Deixar un comentari

El teu e-mail no serà publicat


*