Toni Cruanyes l’endemà que el papa Francesc defensés el dret dels homosexuals que se’ls reconegui la formació d’una família expressava la seva  satisfacció i es fotografiava, feliç, amb la nena, i mostrava la medalla en la que s’hi representa la família: el Toni Cruanyes com el pare, el seu marit Eugeni com el papa i els fills Elies i Joana.

He recordat quan fa molts anys vaig llegir la novel·la de l’aleshores cèlebre escriptor, Maxence Van der Meersch La màscara de la carne sobre la vida d’un homosexual. Un llibre esgarrifós, la història d’un noi abocat a la perdició que només se salvava al morir, per la immensa bondat de Déu. Aquest és, almenys, el record que m’ha quedat d’aquella lectura.

Constato un cop més com canvia l’apreciació de moltes coses. Com evoluciona el pensament i penso, sobretot, en el que veurem –ho veuran– els joves i els nens d’avui. Tocant a la persona humana: ¿cap a on ens portaran els avenços tecnològics i quina serà l’ètica i l moral? De les prediccions de la Bíblia que l’home es guanyaria la vida amb la suor del seu front i la dona pariria amb dolor, la del treball les modernes màquines i la informàtica l’ha esbandit; i la maternitat ¿continuarà gaire temps donant-se igual que avui?

Cal viure obert a l’evolució de la humanitat, defensant, com a norma bàsica — gairebé única–, el bé i la felicitat de tothom.