El Mal

Costa comprendre que la humanitat pugui arribar a un grau d maldat tan gran com el que es va viure a l’Alemanya nazi quan el govern va posar en marxa l’holocaust,  amb el propòsit d’eliminar els jueus. M’ho he preguntat moltes vegades i n’he parlat amb moltes persones: com pot ser que l’home arribi  a una tal degradació?

Ahir a la televisió van emetre un documental que explicava com dos fugitius del camp d’Auswitch van fer els impossibles per donar a conèixer al món el què passava en aquest camp i al veí de Birkenau. Els milers de jueus que arribaven en el tren de la mort, cada dia, i com la majoria anaven directament als barracons de la mort, on un gas mortífer els matava. Homes i dones, molts nens i nenes… Acte seguit la televisió va emetre un segon documental en el qual es preguntava com és possible que persones normals, joves sans i educats, puguin acabar assassinant, com qui fa una feina. Quan vaig dir a uns amics que volia veure aquests documentals em van dir que ells els eviten perquè els causa tal horror i malestar, que no volen ni pensar-hi .

Són fets reals, aspectes de la vida, fronterers, que ens ajuden a conèixer la condició humana: el mal, el sofriment. La mort… Com també la bondat i la innocència. Són realitats que pensar-hi ens fa més humans i ens mou a oposar-nos al mal amb una més gran determinació com, per altra banda, la contemplació del bé, de la innocència i de la felicitat ens mouen a treballar per un món més feliç.

Els que s’encarregaven d’assassinar els jueus no eren uns monstres –concloïa el documental —simplment complien unes ordres!

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Sigues el primer en comentar on "El Mal"

Deixar un comentari

El teu e-mail no serà publicat


*