Arriba la temuda rebrotada de la pandèmia. El govern acaba de dictar unes normes molt severes. Sembla que aquest cop la ciutadania se n’adona que la cosa va de debò, i que és conscient de la fermesa amb què s’estatueixen les normes sanitàries. La pregunta és: les persones que s’hi oposen ¿aconseguiran que els jutges les anul·lin? I les persones que sembla que se n’enriguin, continuaran desafiant el virus, contravenint-les?

Jo em faig càrrec dels efectes negatius que ocasionen en l’economia i que la disjuntiva és molt dura: què s’afavoreix, la salut o l‘economia? És evident que el primer és salvar les vides, també les dels botiguers i amos de bars, de restaurants, gimnasos, sales de diversió… Si a ells se’ls donés a triar segur que escollirien viure perquè, si vius, sempre te’n pots acabar sortint. Però en el què no hi ha dret és que s’inverteixin milionades en salvar els bancs i no per ajudar la gent que ho perd tot!

En un ordre més casolà hi ha la qüestió del cansament i desànim que el llarg confinament està produint. Ho hem de superar! I això no és una qüestió de diners sinó de voluntat i d’organització. Tenim tot el temps del món, tant, que no podent fer el que fèiem, ens avorrim. Doncs fem un programa, dediquem el temps a coses noves, coses que ens poden entretenir, divertir i enriquir. Una hora per llegir, una altra per escriure, una tercera per veure  reportatges i per escoltar música… I el capvespre per contactar amb la família i els amics: el mòbil resta obert! Truquem, enviem whatsapps ben personals! Acabaràs el dia i t’adonaràs que et falten hores.

El consell clàssic: “serva ordinem et ordo servabit te”. Un programa per mantenir la il·lusió de viure!