Aquests darrers dies el brot anunciat ja fa dies que treu el cap. La corba de casos d’infecció puja de manera alarmant. Passem de molt la xifra d’infectats a la que havíem arribat. Però no estem en un estat de descontrol, com sí sembla que es viu a Madrid, un veritable desgavell amb el perill que la lluita contra la pandèmia quedi en mans dels polítics,en lloc de prendre-la els especialistes sanitaris.

A la televisió han sortit alguns dels nostres savis que han explicat com ens va, aquí, la pandèmia. I una cosa que diuen tots: que el covid-19 és molt difícil de combatre perquè  en sabem ben poques coses de la seva naturalesa i, d’altra banda, ens agafa amb un sistema sanitari –els hospitals, els centres d’atenció primària, el personal–  deficitari. El personal ha respost super bé, fins a l’esgotament. I el desànim en veure que sovint no donen abast, i això els fa patir.

Uns consells clars: la distància! I si no, a, imprescindible la mascareta! I la ventilació com mesura importantíssima; obrir finestres, que corri l’aire. I rentar-se sovint les mans. I una medicina natural: prendre el sol, sortir , respirar l‘aire sà, sentir el bany de la natura… I guanyar la batalla que, aquesta sí! depèn de cadascú: que la por no ens venci. Programar mínimament el molt temps lliure que tenim i afrontar la situació amb serenor.

Total,com diu la dita popular, “la vida és un dia”. Doncs aprofitar cada dia amb il·lusió!