Per vèncer la monotonia paisatgística a la que el confinament tendeix a enclaustrar-nos, començo el dia amb una petita escapada a uns mons que m’eixamplen la mirada. Llegeixo un fragment de l’evangeli, llegeixo una pàgina de l’atles geogràfic i llegeixo un o dos poemes.

Per conèixer els països existents em serveixo de l’Atlas de Mochilla, un llibret petit, molt ben editat. En cada pàgina hi surt un país amb el mapa corresponent, la seva bandera, una petita introducció i les dades essencials: la capital, l’extensió del territori, el nombre d’habitants, quina és la moneda que empren, la llengua oficial, la religió majoritària, la forma de govern, quanta gent viu en les ciutats, el PIB, l’Internet. I les curiositats més importants del país.

M’hi passo una bona estona, la lectura em resulta fascinant. T’adones de coses com, per exemple, que encara hi ha moltes monarquies a Europa i no diguem al món. O que força països tenen moneda pròpia i, el que és més sorprenent –per una persona catalana que somia en la independència– que molts dels països europeus van obtenir la independència tot just a inicis del segle XX, com Islàndia, Noruega, Finlàndia, Estònia, Eslovàquia… Països que en la seva majoria tenen menys habitants que Catalunya.

El llibre té tres-centes pàgines. Amb aquest brevíssim viatge el paisatge interior s’eixampla.