“…i la muntanya balla”

Confinats, tenim moltes hores “lliures”. Escoltant amics i amigues no veig que la gent s’avorreixi perquè no sàpiga què fer. Són moltes les persones que diuen que el dia passa de pressa i que mai no fan les coses que de bon matí havien proposat de fer. Una resposta que faig meva perquè ho visc: amb prou feines em moc de casa però potser mai com ara havia parlat tant per telèfon o amb el mòbil, i havia fet ús d’això que trobo tan empipador –i tan útil- com és el whatsapp.

Però són els llibres i l’ordinador, els amics que més truquen a la meva porta. Llegeixo Vilaweb i no hi ha setmana que no hi surti la crítica d’algun llibre o una entrevista amb un autor, i que l’anoti amb ganes de llegir-lo. Darrerament, per exemple, he adquirit sis llibres i per curiositat he sumat les pàgines de tots ells: són 1.545. Les matèries? Política (Junqueres-Rovira i Puigdemont), racisme (Witehead), immigració (Serés). I una novel·la exitosa (Irene sola) per pura literatura i per distreure’m.

Llegir és una manera de sortir, de ficar-te dins del món, en les entranyes del que està passant i, alhora que satisfà la teva curiositat (i que frueixes del llenguatge si el llibre està ben escrit), aprens a pensar. I el que és molt enriquidor, a dubtar! com per exemple llegir simultàniament els llibres de Puigdemont, Junqueres-Rovira i Juliana. I si a més t’obligues a escriure, l’enriquiment és complet.

Ets sents content. I, com diu el títol del llibre d’Irene Solà, “Canto jo i la muntanya balla”.

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Sigues el primer en comentar on "“…i la muntanya balla”"

Deixar un comentari

El teu e-mail no serà publicat


*