Alendo

Superem la primera quinzena del mes d’agost. Molts anys em trobava al Pirineu amb els amics Albet i Geli i els seus nens, acampat a la vall de Cardós, al càmping Contioles. Per la data d’avui rar era l’estiu que no es presentés la pluja. Quan la pluja arribava era el senyal de que havíem de desmuntar les tendes i marxar.

Els darres estius he estat al Bossòst a la riba del riu la Garona, i a Alins, a la Vallferrera, al costat de la Noguera de Vallferrera. Aquest estiu pensava tornr-hi però el confinament em reté a Santa Coloma. Quina enyorança!

Em consolo recordant. I mirant les foto. Avui amb elles m’acosto al poblet d’Alendo, de només dues cases habitades i quatre veïns. ¡Que suggestiu el lloc, la petita parròquia, la font, la porta tancada del temple..!

El pas del temps, l’aigua sempre oferta, l’escletxa que mostra el passat..!

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Sigues el primer en comentar on "Alendo"

Deixar un comentari

El teu e-mail no serà publicat


*