Feia dies que ho deia i  que ho desitjava: el Barça havia de perdre perquè la crisi esclatés i es fessin els canvis que ja fa temps que cal fer. Ahir amb el 2 a 0, com va dir el sempre lúcid Gerard Piqué, es  tocà fons i també, com va afegir, ha arribat el moment de fer uns canvis profunds: buscar uns jugadors nous, triar un entrenador capaç de dirigir un gran equip i  escollir una nova directiva.

El Barça és més que un club esportiu, és un gran equip. i és una d’aquelles entitats que contribueixen a crear la imatge del país. Cal un equip guanyador, que practiqui un futbol eficaç i bonic. I que es presenti netament català. Fa temps que gestos, petits però significatius com veure que Messi s’esforçava a parlar en català, no es donen.

Ahir cada gol que li marcaven al bon porter del Barça em feia content. M’havia agradat que el Barça guanyés contra el Nàpols perquè allargava la frustració dels madridistes en ser eliminats. Però a partir d’aquella estranya victòria calia que perdés per evidenciar que els meravellosos anys de l’etapa iniciada amb el fitxatge de Cruyff havia acabat.

I no hi ha res més a dir: foc nou i llençols nous!

•