Em pregunto,  ara que la mort ha adquirit una presència inesquivable, què en pensa la gent del més enllà. ¿Es creu que hi ha una vida després de la mort? Jo diria que existeix un desig general que sigui així, i que la gent senzilla, i bona part dels mortals, creuen que hi ha d’haver alguna cosa. Es tractaria d’una fe vaporosa, d’un anhel més que no pas d’una seguretat.

Ho vam comentar arran de la mort de l’amiga Margarita. Dels moltíssims escrits que vam rebre al capvespre només una persona, en Joan Tudela, manifestava obertament la seva creença en la vida eterna, d’acord amb el dogma cristià: un cop morts la nostra ànima va al cel, en espera de la resurrecció universal.

Que existeixi un més enllà és connatural amb la nostra condició d’éssers pensants. Vivim amb la capacitat de preveure l’endemà i vivim el dia a dia construint un edifici que voldríem que durés sempre, cosa que no es dona en els animalons, que esgoten la seva visió en el dia a dia. Però com les onades que en arribar a la platja desfan els castells que els nens hi creen, el pensament modern, autosuficient i racionalista, esvaeix aquesta mena de fe en una vida després de la vida.

Seguir creient-hi, com se sosté, avui?

•