• 

Un complement, només, de la glosa d’ahir. Ahir vaig penjar una foto d’una cantonada del pati interior de l’illa de cases on mira la meva finestra. En molt poc espai s’hi veuen diversos balcons, uns més llargs, uns altres més petits i just en un dels més esquifits, s’hi veu la celebració d’una festa. Quina incomoditat, tant amuntegats i atapeïts, i amb ni una espurna de sol. Peerò quanta vitalitat, en els organitzadors de la trobada.

Avui fotografio l’ample d’aquest extens interior de l’illa de cases, no complet. S’hi veuen petits patis que els veïns intenten convertir en un lloc per menjar una mica com qui diu “fora del pis”, en algun altre per aprofitar t l’estona que hi entra el sol, amb tombones per tornar-se morenos i fins una piscineta per remullar-se.

I la resta de  l’espai?  Desaprofitat! És el sostre d’un garatge. ¿Us imagineu si fos un espai obert als veïns, amb jocs per als nens, amb bancs per seure i fer-la petar, amb arbres i plantes? ¡Quants ocells que hi vindrien, fins i tot algun esquirolet. I quin aire més pur! Era la idea d’Ildefons Cerdà  per l’eixample de Barcelona. Si aquesta idea fos un requisit d’obligat compliment, la ciutat es transformaria radicalment. La vida seria sana, la gent se sentiria millor… I tots seríem més bones persones.

Doncs… això!

•