• 

No, no pot ser que l’Església munti un solemne funeral quan el nostre govern i el personal sanitari s’estan desganyitant perquè els ciutadans actuem amb la màxima responsabilitat. ¿Que no podem pregar des de casa?

Fa ja força temps vaig parlar amb el bisbe Omella , també amb els dos bisbes auxiliars. Els vaig dir que l’Església és molt lluny de la gent i ara ho constato un cop més amb la celebració del funeral. I just ahir, llegint el llibre del president Puigdemont vaig trobar que parla d’aquesta llunyania, referint-se al procés. Parla de la decepxió que va tenir en escoltar l’homilia de l’arquebisbe el dia de la festa de la Mercè: “No va fer –escriu– ni una sola referència al clam que hi ha al país. ¿Es mobilitzen més d’un milió de persones i el bisbe no ho veu?” I afegeix, dolgut; “Només parla d’unitat”.

Li vaig dir a l’amic Miquel-Àngel: si en parleu és amb aquell llenguatge edulcorat que no us compromet. Com si davant d’una persona que n’apallissa una altra en lloc de separar-los i esbroncar al qui pega, els diguessis: “No us baralleu, sigueu bons, uniu-vos, feu les paus.” En el cas concret de la missa: si el bisbe i la seva gent sentís com seu el drama de tanta gent, davant del rebrot del virus ¿haurien celebrat el funeral?

Potser es llueixen amb el temple i la cerimònia però la gent cada dia està més lluny!