La meva neboda Eulàlia m’envia l’avenç del que serà la làmina de Sant Jordi, fidel a la tradició que va inaugurar el seu pare, el meu germà Narcís, d’editar cada any en honor del patró de Catalunya un poema acompanyat d’una il·lustració. Ho vaig rebre ahir, festa de Sant Jordi petit, i ho penjo avui.

El Poema és del poeta de l’Alguer Antoni Canu i la il·lustració del pintor Manlio Masu, de l’Alguer, el poble italià on la llengua catalana hi arrelà i s’hi ha mantingut fins avui. I que actualment passa per uns moments de revitalització. La perla que ens recorda l’existència dels països catalans que, si administrativament no existeixen, la llengua dona fe que són una realitat. La brasa que farà possible el seu renaixement.

Sant Jordi a cavall. I furiós, abraonant-se contra el drac. No era la imatge que més agradava al Narcís, preferia el sant Jordi a peu amb la jove princesa. Però en temps difícils, com l’actual, fa bo veure’l lluitar contra el mal.

Encara que la pandèmia ho faci tot més difícil.

A cavall de Pegàs
Sant Jordi ve del cel
amb la sua espasa
i lo coratge de guerrer
derrota el drac
Sant Jordi
servidor de Déu
de la música
i de la paraula
com un bon pagès
cultiva la pau i l’esperança
en un sublim roser