‘Ateu cristià confés’ (i 4)

Festes com la de la Primera Comunió a més de la seva bellesa i de l”exaltació de la tendresa i innoència dels infants, tenen un profund valor humà (en la foto d’Ignasi de Moner, la meva nebodeta Clàudia)

 Em va sorprendre que una noia tan moderna i en certa manera tan destralera com la Juana Dolores afirmés que al llegir que Žižek al seu assaig Pandèmia es proclamava “ateu cristià confés”, s’hi sentís molt identificada”. I en donava els motius: “ Gran part dels nostres millors valors socials i culturals són cristians, i els estem rebutjant en nom de no sé quina revolució. El que realment està passant és que els estem substituint per valors neoliberals. La nostra societat està abocada a la pobresa d’esperit, a la pobresa intel·lectual i artística, per tal d’aparentar que som molt progres”.

Crec que té raó. He constatat que moltes persones que anys enrere eren creients-practicants, avui, una majoria no solament s’han apartat de la religió sinó que han perdut la fe, encara que conserven un cert sentit de la vida que els ve de l’antiga creença; una certa transcendència, que s’identifica en l’acceptació dels valors cristians.

És l’ateisme “cristià” o potser més exactament l’agnosticisme “cristià” dels qui reconeixen que formen part de la cultura catòlica. I reconeixen l’excepcionalitat humana de Jesús però, en tot cas, en plena societat secular i amb una Església que no sap mostrar l’atractiva persona de Jesús de Natzaret, en retenen només la fama d’home bo i revolucionari, però els queda molt lluny. Jesús, tement que els seus seguidors només veiessin en ell els valors humans, els etzibà aquesta pregunta: “I vosaltres qui dieu que soc jo”?

Una pregunta que vull mirar de respondre en successives gloses del capvespre.

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Sigues el primer en comentar on "‘Ateu cristià confés’ (i 4)"

Deixar un comentari

El teu e-mail no serà publicat


*