Per fi arriba una alenada d’aire fresc. A Perpinyà s’ha reunit el Consell Nacional per la República i es posa en marxa la tan esperada creació del què ha de ser la República Catalana digital. Qui ho desitgi s’hi podrà apuntar. Just demà, per la tarda, l’Assemblea Nacional Local obrirà el seu localet de la Plaça de la Vila perquè ho puguem fer. Nous temps exigeixen nous models participatius. Amb l’avantatge que les persones que en formarem part podrem actuarnen xarxa, amb la llibertat, rapidesa i invulnerabilitat que ens proporciona el món informàtic.

Fins ara la gent teníem un camí importantíssim, però insuficient, que és manifestar-nos al carrer. Ho tornarem a fer, i molt més encara. És la manera de visibilitzar la voluntat del poble ompint milers de persones els carrers,o amb més d’un milió de catalans i catalanes votant l’1 d’Octubre.  Però paral·lelament necessitem un instrument que no estigui a l’abast de la injustícia espanyola, com serà el Consell per la República que, tenint la base en el territori (en els múltiples Consells Locals), tingui el cap a Europa, on pugui actuar amb llibertat.

Demà aniré a inscriure’m; ja ho havia fet quan la Crida es presentà però crec que no vaig  saber fer bé els passos que anava seguint des del meu ordinador. Demà m’apuntaré de forma presencial, i amb la confiança que, per fi, la multitud de persones que estem farts de la miopia dels partits  puguem contribuir eficaçment, tots units, a la consecució de la República independent de Catalunya.

Demà a la tarda, doncs, a la Plaça de la Vila!

Nota
Us recomano que llegiu l’entrevista d’Andreu Barnils al professor de la Universitat de Berkeley, Ramón Gronsfoguel. Una recomanació als qui treballeu per la República i, potser encara més, als amics i amigues que hi reaccionen impulsivament contra. M’agradaria que en aquesta pantalla escrivíssiu què en penseu, del tema, que qualifico d’alenada d’aire fresc. No per discutir, sinó reflexionant-hi i aportant els punts de vista personals. ¿Per què no ha de ser possible parlar (escriure) “escoltant-nos” amb esperit obert i actitud amistosa?