Avui és Santa Goretti. Penjo la glosa que es recull enel llibre Laetus dies hic, perquè si l’hagués d’escriure avui diria el mateix. Em pregunto si gaires dels lectors del capvespre hi estarien d’acord...

• 

Santa Goretti

Avui l’Església celebra la festa de santa Maria Goretti Carlini, la noieta que als 11 anys va ser assassinada a Nettuno i que, al poc temps, era canonitzada pel Papa Pius XII. Eren temps de l’auge del nacional-catolicisme. La noia va morir víctima de la violència masclista i l’Església va agafar el cas per fer campanya sobre la puresa, presentant la resistència de Goretti als atacs passionals d’Alessandro Serenelli com el seguiment del lema “abans morir que pecar”. La figura de santa Goretti als joves religiosos del meu temps ens impressionà molt, i la pel·lícula que van fer d’ella, Cielo sobre el pantano (1949), la vam veure amb incontinguda emoció.

En l’Ofici de les Hores del 6 de juliol llegeixo les paraules que Pius XII llegí en la canonització de la nena (any 1950): “Que en la nostra santa verge, la infància joiosa i la joventut plena d’ànim aprenguin a no esllavissar-se cap als plaers lleugers i buits, a no donar-se miserablement als goigs del vici que fascina…” ¿Què diria avui al contemplar no ja la banalitat de com es parla de l’amor, sinó el protagonisme que ha cobrat el sexe-passió en la nostra societat?

Però no és en els aspectes morals que vull dur la reflexió sinó –fixant-me en la meva estimada neboda Goretti–, en la vida, contemplant com ella intentà viure-la; com un esforç per créixer personalment mitjançant l’entrega als altres. ¡Que diferent la imatge oficial de la Maria Goretti canonitzada, de la que ens oferí la meva neboda!, a la qual la seva generositat sense mesura i el seu esperit rebel la va convertir en víctima d’una malaltia cruel i, llavors, incurable.

Si els sants els féssim els particulars avui jo i els qui la coneixíem veneraríem santa Goretti Sayrach.

•