Sortia ahir de Can Ruti i en veure dues infermeres assegudes a la vorera de davant d’urgències la imatge em va atreure, la vaig trobar molt bonica. A part de l’escena en sí, sempre que he estat a l’hospital he sortit content del tracte que he rebut d’elles. Ahir, per una transfusió de sang vaig estar bastantes hores en la sala on me la van fer. Una sala ampla, amb dues fileres de solemnes seients que recorden els sillons de les barberies. Vaig tenir ocasió de veure un bon nombre de persones a les que els administraven altres líquids, amb ampolles petites i en poca estona.

Les protagonistes eren les infermeres i les auxiliars, era com si veiés una divertida representació teatral. Davant meu desfilaven persones de tota mena. Dones i homes grans, una senyora magribina, nois i noies…  Una de les dones era exageradament grossa, van caldre tres infermeres per acomodar-la al silló. Tota l’estona les vaig veure alegres, atentes i carinyoses també divertides. Com si estiguessin de festa: la imatge bonica d’una societat que massa sovint mostra el rostre lleig, que gent amargada o dolenta li fan.

En veure el parell d’infermeres de la foto, assegudes a terra en una estona de descans, retallades sobre el fons de la muntanya, el mar i el cel vaig pensar en quant rica és la seva vida i en el goig que han de sentir  dedicant el seu temps a un treball tan humà.

La sensació reconfortant de quan la bellesa i la bondat van juntes!

•