Com a Arrayán

Llegeixo el resum que m’envia el Manel de la videoconferència de Diàlegs a la Riba del Besòs dedicada a l’ensenyament. Veig que hi van intervenir persones interessants que en bona part treballen a Santa Coloma. I el que diuen m’ha agradat; moltes idees, o més aviat preguntes, per com afrontar l’ensenyament després del trasbals ocasionat per la pandèmia.

Hi he trobat a faltar, però, un objectiu del que n’he parlat molts cops amb amics del Casal del Mestre i amb professors d’Instituts colomencs. Parteixo d’un fet colossal: la quantitat d’hores, de treball, que els nostres mestres dediquen a un elevat nombre de nois i  noies de Santa Coloma però que, en acabar el batxillerat i anar a la universitat, i ves a saber on treballaran (potser en llocs prestigiosos), ho hauran fet sense tenir cap relació “semiprofessional” amb la seva ciutat. Santa Coloma no s’haurà enriquit amb la seva aportació i ells hauran perdut l’ocasió d’intervenir en coses que incidexen en la ciutat de Santa Coloma.

Com em van dir a Arrayán (Equador), un poble indígena als alts dels Andes, hi plou moltíssim però l’aigua es perdia muntanya avall. Fins que un enginyer, i amb l’ajut econòmic del PSUC, els construí un reservorio i ara tenen aigua tot l’any, i han pogut superar el monocultiu al que estaven obligats. ¿Per què els mestres, els professors i les professores, la conselleria d’Ensenyament i Joventut no miren d’empalmar l’alumnat amb el treball de les entitats colomenques que conèixer-les i col·laborar-hi els pogués fer un bé, alhoraque prestarien un servei a les entitats?

Després, igual que els ocells que quan tenen ales volen lluny del niu, es dispersaran per on sigui que trobin feina. Però també com els ocells, sempre, per poc que poguessin, visitarien el lloc on van créixer i aixo ens enriquiria a tots.

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Sigues el primer en comentar on "Com a Arrayán"

Deixar un comentari

El teu e-mail no serà publicat


*