Dues manifestacions amb cavall d’anys enrere, reclamant el parc urbà, verd i frondós
Mesos enrere vaig penjar al bloc un al·legat en favor del parc verd i frondós de Can Zam advertint que era l’últim cop que ho feia, perquè estava tip de que l’Ajuntament no en fes cap cas. Després encara vaig dedicar-hi algun escrit més, acompanyant algun acte de la Plataforma de Defensa de Can Zam. I ara hi torno, adherint-me a la manifestació anunciada per dissabte vinent. I dic que ja no sé quins arguments puc afegir que no els haguem exposat moltíssimes vegades. Però en recalco dos, que ara, després de la pandèmia que hem sofert, cobren un valor inesquivable.
El primer argument és urbanístic: que el parc gran, frondosament verd, és necessari per completar la ciutat agradable, bonica i, sobretot bona per viure-hi, per la que venim lluitant des de molt abans de la democràcia. El parc ja era previst pel Pla Popular, com es recull en l’excel·lent llibre de l’Odei Antxutgi-Etxearte De suburi a ciuat: “Des d’una visió panoràmica de ciutat, el Pla Popular propugnava la creació de tres grans parcs als extrems de la ciutat: el de Can Zam (de 26’3 ha), el de l’àrea compresa entre Can Peixauet i la Torre Balldovina (de 9’4 ha) i el parc metropolità de Montigalà (de 22’1 ha)”. I argumentava que aquests parcs “crearien un sistema de descongestió equilibrat i suposaria una dotació massiva de zona verda totalment necessària a Santa Coloma” (pàg. 137).
El segon argument –que deriva de l’anterior– és la instància amb què avui els millors urbanistes i naturistes reclamen la verdificació de les ciutats i la urgència d’incorporar-hi la natura, per lluitar contra el canvi climàtic i, alhora, fer que les ciutats siguin més humanes. Un argument, aquest últim, que la confinació que hemviscut ha fet que valorem més que mai. En canvi, reservar l’espai no urbanitzat de Can Zam per celebrar-hi dos o tres cops l’any uns concerts multitudinaris i sorollosos per a milers de persones vingudes de fora, és un contrasentit enorme; una dilapidació que no es pot justificar de cap manera.
Reclamo per tant a l’Ajuntament que acabi d’una punyatera vegada el parc de Can Zam, dotant-lo del cor verd i densameent frondós que requereix.
Dues imatges del parc de la Ciutadella, de Barcelona, en el que sempre ens havíem emmirallat
Sigues el primer en comentar on "Can Zam, parc urbà, verd i frondós"