• 

• 

Hem deixat la brevíssima fase 3 i hem entrat a l’etapa de represa, ara dependents de la Generalitat i no del govern espanyol. El més remarcable seria que a partir d’avui podem viatjar per tot el país. Ja era hora! Però això no vol dir que la pandèmia ja no existeixi, el perill d’infecció continua i el més bo de com s’enfoca aquesta nova etapa és que en lloc d’insistir en les normes, s’insisteix en la responsabilitat dels ciutadans.

M’agrada que s’hagi suprimit l’expressió de “nova normalitat” perquè no vivim una situació normal, i perquè en dir “nova” sembla que faci referència als canvis profunds que la pandèmia ens ha fet sentir com a necessaris, si volem canviar la societat a favor  d’una vida més humana, més amable, més solidària i més simple, coses que no depenen del canvi de la fase sinó que caldrà aconseguir a partir d’ara.

Aquests canvis depenen sobretot de cadascú de nosaltres. Que els exigim amb força  al govern, que els provoquem sortint incansables al carrer. I, sobretot, prenent personalment les decisions que ens duguin a una vida personal més atenta al pas del temps per valorar-lo degudament. Fer una vida més austera i alhora més intensa, fruint més de la família, de les amistats, de la natura; de les petites coses que tenim a la vora. Llegir! I decidir-nos a escriure per fer sentir la nostra veu en el nostre petit món, convençuts que qui canvia el tros de país on viu contribueix al canvi global.

Represa  de la llibertat i presa del compromís de millorar la nostra vida personal, i la del lloc on vivim. La nova normalitat depèn de nosaltres.

•