En reacció al bàrbar assassinat de l’afroamericà George Floid s’ha produït la reacció popular de destruir estàtues de personatges que se’ls pot qualificar de racistes. Una de les més significatives és la de Cristòfol Colom perquè el descobriment d’Amèrica donà origen al genocidi dels pobles indígenes. De seguir el fil, serien molts els personatges que caurien perquè la història n’és plena de pobles que han crescut sotmetent altres pobles. D’aquesta fúria iconoclasta a Anglaterra no se n’escapa ni el poliédric Winston Churchill, el gran heroi nacional.
Qui se salvaria si ens erigim en venjadors implacables en nom del bé i del mal? Penso en la trista història que vam viure a Espanya, durant la guerra civil. Els blancs mataven es rojos i els rojos mataven els blancs. Qui pot negar que en aquells temps el sistema social era enormement injust, com encara ho és avui? Són situacions que s’han de canviar per aconseguir que la humanitat avanci, esmenant els errors i les injustícies.
Però sense esborrar els testimonis que ens recorden temps passats que, d’altra banda, són d’una gran complexitat. En aquest sentit vaig llegir no recordo qui que deia si en nom de la neteja del racisme s’haurien d’eliminar les estàtues i monuments erigits per l’Imperi Romà, que sotmeté tants pobles antics…
El què Jèssica Albiach va acabar dient –després que havia defensat l’eliminació del monument a Colom–: que se’l contextualitzi. Que alhora que ens recorda un fet històric de gran trascendència se’n faci la valoració pertinent.
Què hem de fer amb les estàtues?
El problema que planteges és antic, Jaume. Hem de preservar les icones d’altres èpoques –encara que no ens agradin vistes amb la perspectiva d’ara–, o les hem de treure de l’espai públic?
Si tingués l’edat que jo tenia quan es va retirar el ‘Monumento a los Caídos’ que hi havia davant l’Església Major de Santa Coloma, et diria que sí. Que els traïdors, els corruptes, els negrers, no han de tenir cap lloc públic on se’ls honori.
Però ara que m’he fet gran…
L’altre dia vaig topar-me amb el pedestal de l’Antonio López sense l’Antonio López, el Marqués de Comillas, el nostre negrer més insigne. Ep, negrer i racista no és el mateix, eh? Un negrer és un comerciant, un tipus que vent i compra negres com podria comprar i vendre cafè o xais. Vaig mirar aquell pedestal isolat des que la Colau va ordenar de retirar l’escultura del marquès, en aquella plaça despullada del costat de la Casa Llotja, a la Via Laietana, i vaig pensar: calia?
No, no calia. El que calia és posar un bon escrit al costat de la figura i recordar que aquell desgraciat es va fer multimilionari comerciant amb persones, i afegir que, malgrat tot, els barcelonins de generacions anteriors havien decidit retre-li homenatge i erigir-li un monument, segurament perquè a més de negrer va fer altres coses per la ciutat que haurien valgut la pena.
Torno a Santa Coloma. Havíem d’haver enderrocat el monument als caiguts? Crec que no, que va ser un error. I que més que la plaça sosa i sense ànima que en resultà en treure’l, se l’hauria d’haver deixat estar, amb un bon faristol al costat en el qual s’expliqués el que el monument significava, com va ser l’entrada dels franquistes a la ciutat, el 26 de gener de 1939, i quines persones havien mort defensant les seves idees.
Resumeixo: les coses no desapareixen perquè un dia decidim arrasar-les, o amagar-les, o ignorar-les. El franquisme no ha mort perquè morís Franco. Com l’estalinisme no va morir quan va desaparèixer Stalin. Les coses desapareixen quan es comprenen, quan es digereixen, quan s’assimilen.
Substitució de l’escultura de Colom
En el grup escultòric del monument a Colom, de Barcelona, en la base hi ha algunes de dantesques que no s’aguanten gaire… Hi ha qui l’enderrocaria, i altres ho farien servir per explicar d’on venim..´. (com amb les restes d’Auchwitz per exemple..)
Enderrocar-lo no significaria una gran pèrdua artística per a la ciutat, al meu humil parer.
El concurs per substituir el que hi ha podria oferir opcions ben interessants d’art contemporani.
Se m’acut de substituir l’estàtua de Colom per una escultura d’idèntic tamany (o més gran), d’un individu fent-se una foto amb un pal selfie. L’acabat podria ser en metall cromat o que s’il·luminés tot ell com les fonts de Montjuïc. Un guiny als nous temps, al turisme de masses; el conqueridor convertit ara en turista de touroperador La ubicació és perfecta, doncs és el primer que veuen ara els qui arriben amb els creuers.Hi hauria gent fent-se selfies amb pals de selfie! Ens posaria altre cop al centre del món
Això si, si s’hi ha de quedar, jo el posaria indicant correctament Amèrica en comptes de Líbia, com ara ..