Xiprerets bessons

És sorprenent que aquests dos xiprers havent sortit d‘un mateix arbre, de la mateixa pinya, havent estat plantats i tractats igual des que van néixer, s’hagin desenrotllat de forma tan diferent. L’un arriba ja a mig metre mentre que l’altre no fa ni un pam. El més alt ha crescut com despenjat, amb les branques desordenades, obertes i desmaiades, el petit, en canvi puja compacte, com una agulla.

A què es deu, tanta dissimilitud? És el que en diem els miracles de la natura. O simplement factors naturals que desconeixem.  Una cosa semblant passa amb les persones. Fills d‘una mateixa mare i d‘un mateix pare, l’un és ros, l’altre morè, l’un es fa alt i l’altre queda petit… L’un és una bona persona, l’altre no. Amb la diferència que en els humans l‘educació  i la influència de la gent hi juga decisivament.

A mi m’agrada plantar arbrets, esperar que les llavors germinin i després, veure’ls créixer. És una manera de viure de prop el misteri de la vida i de ser-ne col·laborador. Després, quan ja són grandets, els planto a la muntanya, al Turó del Pollo i ja només els veig molt de tant en tant.

Com les persones, els arbres també tenen una vida pròpia.

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Sigues el primer en comentar on "Xiprerets bessons"

Deixar un comentari

El teu e-mail no serà publicat


*