Trobo a la bústia de casa la carta que la nostra alcaldessa dirigeix als veïns i veïnes de la ciutat per explicar uns canvis que fa l’Ajuntament arran de la pandèmia que estem vivint i que “està deixant petjada en les nostres vides i en la nostra ciutat”. Estic totalment d’acord amb ella i amb l’Equip de Govern en cercar mesures per afavorir la salut  de tota la ciutadania. I subratllo, sobretot, el que afirma a l’inici de la carta: “cal que repensem la ciutat”. I recullo la crida que ens fa, en acabar l’escrit: “Apel·lo al civisme i a la implicació de tothom a fer un ús responsable de l’espai que compartim”. Però em permeto demanar-li que ampliï la nostra implicació, que no la redueixi a observar les mesures adoptades a l’espai  públic, sinó que ens permeti repensar la ciutat.

Això de repensar la ciutat és el gran deute pendent que l’alcaldessa i l’Ajuntament tenen amb la ciutadania, que no ve d’ara sinó de fa anys. Recordo que quan després dels desgraciats fets que significaren la destitució de l’alcalde Muñoz i l’elecció de la  Núria Parlon, una pila d’entitats li vam dirigir un escrit que llegí en el ple en Fèlix Trias, en el que li dèiem que podria comptar amb nosaltres –com ens demana ara!—si complia tres condicions: 1) Que canviés l’enganyosa política de participació ciutadana, abolint el fatídic Consell de Ciutat i afavorís una participació real; 2), que fes de Can Zam el parc urbà, densament verd i frondós i, 3) que iniciés un debat seriós i obert a tothom sobre el model de ciutat que volíem, reclamació que va dissipar creant un consell de savis, com havia fet Barto Muñoz per desbaratar el debat sobre Can Zam.

Els tres objectius continuen pendents tot i que, fruit dels  silencis rebuts i de la tàctica dels fets consumats, molta gent s’ha cansat de lluitar. Jo mateix he escrit més d’un article reivindicatiu pensant que era l‘última vegada que ho feia. Però l’experiència que patim tan dura i, alhora, tan reveladora, ens il·lusiona a cercar un cop més, totes i tots junts, “la ciutat bona per viure-hi”.

Espero que la Núria ens hi convidi, de debò!

•