• 

El meu carrer, el carrer Roma, ahir va ser un dels que el trànsit s’havia reduït al mínim. Un carrer que ja d’habitud és força tranquil.  Un carrer onomàsticament curt perquè de seguida entre en el terme municipal de Badalona, on li han canviat el nom de Roma pel de Canelones, un nom molt rar, i lleig, que li vindria –m’han dit– d’una antiga fàbrica de materials per la construcció.

Si surto de casa  i en lloc d’anar cap a la plaça de la Vila vaig en direcció oposada, de seguida entro en els terrenys de Montigalà, un espai molt ample, convertit en un centre comercial dedicat al món de la roba i de la moda.

Ara hi vaig per fer una mica d’exercici a l’aire lliure i acostar-me a la natura. Tot just arribo a Montigalà trobo la Rambla de França, una avinguda molt espaiosa amb molts arbres, que acaba per la part alta en els marges badalonins del turó de la Bastida, on la serra de Marina es desfigura, i comença a perdre el caràcter silvestre. Però l’herba hi creix abundant i els arbustos més resistents també. I les cases no hi pugen.

És on faig la meva desescalada.

•