• 

Esperava amb  molt interès i il·lusió la videoconferència de VilaWeb amb el president Carles Puigdemont. Precisament aquest migdia havia comentat amb l’Eugeni Madueño l’editorial d’avui de Vicenç Partal , i m’havia dit que estava d’acord en què els actuals polítics no lideraran mai el procés i afegia que, per tant, la independència no la tindrem perquè, en darrer terme, són els polítics que l’han de fer efectiva. Crec que té raó. I que homes excepcionals de la talla de Churchill, de De Gaulle i no diguem d’un Mandela surten raríssimes vegades.

Però hi ha polítics que sense ser tan grans tenen prou sensibilitat com per sumar-se al moviment del poble, i liderar-lo, com va fer Artur Mas quan va encapçalar Junts per Catalunya. Jo ho esperava de Puigdemont, però trobo que fa massa temps que calla i que deixa que projectes engrescadors com la República virtual, o el procés constituent, es fonguin. Ell serviria però avui m’ha decebut. Pensa massa en els partits. Ha afirmat i ho recalca com un mantra que sense la unitat de “tots” (i quan diu tots inclou el PDCAT, ERC, la CUP i, suposo, En Comú podem), no arribarem a la independència. Pensa en els partits en lloc de comptar en la ja existent massa enorme de ciutadans i ciutadanes que, important-li un rave el que decideixin els partits, sortim al carrer cada cop que sens convoca.

El tsunami es presenta i no pregunta res, es desborda i ho arrossega tot. Sense que les capes tectòniques de Catalunya es moguessin gaire, el president Macià va creure que el poble el seguiria quan va baixar de Prat dde Molló per declarar la independència del país. Un somni profètic, però llavors a deshora. ¿Què passaria avui si Puigdemont anunciés que ve caminant des dels Pirineus? Quan arribaria a la Jonquera la policia espanyola no podria aturar-lo i els nostres polítics abandonarien corrent el Parlament per ajuntar-se a la columna del president, per sortir l’endemà en la foto de La Vanguardia. Jo espero que algun home, que alguna dona clarividents encapçali el tsunami. Alguna persona lliure (a l’estil de Vicenç Partal o Lluís Llach). O una Greta Thonberg!

I per què no Carles Puigdemont?

•