• 

• 

• 

Ferran Saro ha escrit un article que toca un tema molt interessant com és el de “després de la pandèmia a Santa Coloma”. Fa una colla de suggerències que lliguen amb un escrit més llarg que estic preparant, en el que més que referir-me  a actuacions puntuals em fixo en els aspectes diguem polítics, tant referits al govern municipal com a la societat i als ciutadans en concret. Però, mentrestant, i “per fer boca”, avanço unes actuacions simples, fàcils de fer, que entrarien en un somiat departament municipal que titularia “d’embelliment de la ciutat”. Unes idees que vaig compartir amb l’arquitecte Xavier Vall quan jo era regidor d’urbanisme i ell, el meu assessor a títol personal.

Em deia que una ciutat com la nostra era urgent fer-la agradable i bonica. Afegia que una transformació profunda era una cosa lenta, més tractant-se d’una ciutat tan mal girbada, i que disposava d’escassíssims diners. Ens recomanava la idea de l’arquitecte comunista de l’Ajuntament de Madrid, un tal Mangano, de fer les poques actuacions que poguéssim escometre en els llocs mes degradats, i amb la màxima qualitat possible, per la força expansiva que irradien les obres ben fetes.

Però defensava actuacions més generals, més fàcils i econòmiques, d’altra banda de gran impacte en la població. Parlava de pintar les façanes amb colors vius i promoure des de l’Ajuntament que els veïns omplissin de flors els balcons. L’Ajuntament posaria arbres als carrers i crearia zones peatonals. I huria de donar exemple omplnt de flors façana i elbalcó de l’edifici municipal, com fa França, que ha creat el premi citté fleuri, que es concedeix cada any a la població “més floral”.

En lloc de penjar-hi i mantenir, durant mesos, avorrits cartells reivindicatius!

• 

• 

Diàlegs a la Riba del Besòs

va dedicar la sessió d’ahir al tema “Després de la pandèmia”, emès mitjançant una vídeo conferència. Un sistema imaginatiu i útil, ara que amb el confinament no es pot fer de forma presencial. L’estrena va ser positiva i prometedora. Potser caldrà convidar menys intervinents i acotar més el tema, donant-ne un resum abans perquè els qui hi prenguin part des de casa puguin enriquir el diàleg, quan el tepms donat al públic sol ser breu. Assenyalar que més que propostes concretes les oradores i l’orador van expressar el desig que la pandèmia millori la manera d’afrontar els problemes que té la ciutat, problemes que Ferran Saro es va doldre que siguin tan extremadament greus, tot i que va fer una emocionada crida a l’esperança. Jo em quedaria amb la consigna amb la que va conclure l’acte una de les intervinents (els noms no els vaig poder retenir): “fer de Santa Coloma una ciutat més cuidadora que compassiva.

•