• 

• 

Anem entrant en la fase de desconfinament i comencem a fer passejos que ens acosten a la natura. Jo ara com ara només m’he apropat al Montigalà  i he vist de lluny el mar i de la vora la caiguda de la serra de Marina. I he escoltat el què per telèfon m’han dit amics que han estat més a prop de la natura. Amics i amigues que han pujat al turó del Pollo, m’han parlat amb entusiasme de la verdor de la muntanya i del molt que ragen les fonts, de la ufana dels arbres i arbustos, de l’alta que s’ha fet l’herba. Aspecte, aquest darrer, que l’amic Pep Palacio amb els seus informes tan metòdics ens adverteix del perill que representarà a l’estiu arribi i les plantes s’assequin.

Som en el mes de maig. En plena primavera. I això, sumada a la millora de l’ambient, que ha perdut pol·lució, ha facilitat que l‘esclat de l’època sigui més intens i que nosaltres, menys actius pel confinament, haguem pogut dedicar més temps a la contemplació de la natura. Hem vist més ocells, ens hem fixat més en les flors. I la televisió ens ha mostrat imatges tan  simpàtiques com la de mare ànega seguida en filera pels seus pollets, transitant pels carrers d’un poble o d’una ciutat; o fins i tot una guineu passejant-se per un parc urbà.

¿Deixarem de fixar-nos en la natura i oblidarem els nostres germanets ocells, i el prodigi amb què la terra ens obsequia? Una invitació: que dediquem algunes estones a conèixer els ocells, els arbres, les flors. He escrit més d’una vegada que la gent sol conèixer genèricament els arbres i les plantes però no en sap els noms.

Un desafiament: a veure quants noms d’arbres i de plantes que identifiques pots escriure a l’agenda!

•