Vigília montserratina

Demà és la festa de la Mare de Déu de Montserrat, patrona amb Sant Jordi de Catalunya. Demà penso dedicar-li la glosa; però m’avanço, igual que fa la litúrgia celebrant la nit d’avui les seves vespres. I m’agrada anticipar-me perquè la vigília es presta més a pensar en la llarga història que fa que la Mare de Déu de Montserrat és venerada a Catalunya. Mossèn Cinto ho deixà ben gravat en la lletra del preciós Virolai: “Amb vostra nom comença la nostra història”, una afirmació que s’avé perfectament amb la petita història dels meus germans i meva.

Ja ho he explicat alguna altra vegada. Els meus pares es van canviar els anells de promesos a Montserrat i cada cop que esperaven un fill en feien ofrena a la Moreneta.  I nosaltres, encara adolescents, pujàvem cada any a Montserrat per Setmana Santa. Eren els anys d’obertura als amics i a les primeres amiguetes, viscuts en el marc fabulós de la litúrgia i del paisatge montserratins.

Encapçala la glosa una curiosa foto de la imatge de la Moreneta que, mig oculta o oblidada, o per la dificultat de ser destruïda, passà indemne tota la guerra civil a la plaça de Catalunya, on  els devots ens hi dirigíem com qui passeja… I tanco la glosa amb una foto de l’any 1944 de quan els cinc germans vam pujar a peu a Montserrat, acompanyant unes persones properes, dues d’elles acomplint un vot per no sé quin favor obtingut.

Una nit bona, la d’avui, per posar als peus de la Moreneta la nostra fe de sortir-nos-en de tot plegat.

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

Sigues el primer en comentar on "Vigília montserratina"

Deixar un comentari

El teu e-mail no serà publicat


*