• 

La Diada de Sant Jordi ja ha passat però no em conformo que el confinament l’hagi com esborrada. Ahir vam veure com més enllà de la festa que estem acostumats a fer cada any, tot i no poder-se desplegar al carrer, es va fer present en una multitud d’accions petites, casolanes, reivindicant-ne l’esperit. Es van comprar llibres. Es van regalar roses. I se’n van dibuixar tantes que se n’omplí la xarxa.

Sant Jordi és l’expressió de l’ànima d’un poble. Segles enrere quan hi havia una batalla el  crit de guerra era “Sant Jordi i fora”. És dir: poca broma que amb la Pàtria no s’hi juga. I si no que ho preguntin als grecs on els almogàvers fins embogiren i es passaren molt, fins caure en la cueltat.

Afortunadament avui estem  per una lluita que es caracteritza per la voluntat de construir, no de destruir. Volem fer un país nou. Una societat nova. Un ordre nou on tothom s’hi senti bé. Jo ja tinc ganes que passi el confinament perquè ens hi posem en ferm; fer els canvis necessaris, i que hi puguem prendre part.

És el drac, que hem de matar! La falta de llibertat: la supeditació a un estat que ens vol ofegar.

• 

n o t a: el Sant Jordi d’ahir era de la gran pintora Montserrat Gudiol, morta fa poc temps; el d’avui és un fragment del magnífic retaule de Sant Jordi, que es conserva a l’Hospital de Vilafranca del Penedès.

•