El Quixot

S’acosta el dia e Sant Jordi, una diada frustrada per culpa de la terrible pandèmia però, que d’altra banda, ha propiciat que dediquem potser més hores   que mai a la lectura. M’he assabentat que la festa es trasllada al mes de juliol però jo, fent honor al llibre, decideixo parlar de les lectures  que faig aquests dies de confinament. Tan de bo que els meus amics, oblidant una mica la crisi sanitària i les batusses polítiques, em comentin als seus whatsapps els llibres que llegeixen… Gràcies al boca orella són molts els libres que troben nos lectors.

Començo amb un llibre que recomano a les persones que mai han l’han llegit, el Quixot, i que els fa cosa  posar-s’hi. El llibre que recomano conté una selecció de vint capítols de la immensa novel·la de Cervantes. Ben escollits (en la llengua original). I que no us faci angúnia reduir la lectura a només aquestes gairebé 300 pàgines de lletra força gran i fulls força petits. Es tracta de Un pequeño Quijote, d’edicions Península. Jo hi acudeixo  més d’un cop, quan tinc ganes de passar una estona amb la cèlebre novel·la. El que hi busco ja no és l’argument sinó les qualitats literàries i humanes del llibre i dels personatges que hi surten, sobretot els protagonistes absoluts Don Quijote i el bo de Sancho Panza.

Tot  llegint-lo no tingueu pressa. Fixeu-vos en la llengua, de quina manera tan bonica, tan rica, tan exacta i tan viva es descriuen els fets o els caràcters tan diferents del Caballero andante i del escuder bonhomiós i murri. La lectura apressada pot fatigar com quan puges a un cim obsedit d’arribar al cim, mentre que si t’atures a veure una flor, o el fluir de l’aigua d’un rierol que baixa muntanya avall, o t’asseus per contemplar el panorama, l’ascensió se’t converteix en un regal, ja abans d’haver conquistat l pic.

El que és jo, si hagués de triar només cinc llibre exiliat en una illa, un seria el Quixot.

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

2 Comments on "El Quixot"

  1. Josué Aguedo | 25 Abril, 2020 at 12:31 | Respon

    Justo ayer lo recordaba una exprofesora mía de la universidad en las redes sociales. Especialmente en estos tiempos de pandemia es aún más significativo este fragmento “Sábete, Sancho, que no es un hombre más que otro si no hace más que otro. Todas estas borrascas que nos suceden son señales de que presto ha de serenar el tiempo y han de sucedernos bien las cosas; porque no es posible que el mal ni el bien sean durables, y de aquí se sigue que, habiendo durado mucho el mal, el bien está ya cerca.”

  2. Josué Aguedo | 25 Abril, 2020 at 12:40 | Respon

    ¡Ups! Me he descuidado de los dos puntos antes de introducir el fragmento.

Deixar un comentari

El teu e-mail no serà publicat


*