La primavera torna sempre

Quin goig que en unes circumstàncies tan dramàtiques les persones que estimàrem la Margarita i que apreciem al Manel i els seus fills hàgim pogut expressar el què sentim a través d’una cosa tan simple com és un humil dietari personal. L’Eugeni Madueño em va dir que seria com un funeral virtual; jo li vaig afegir que seria a més un funeral “virtuós”, perquè de seguida vaig pensar, enmig de l’horrorosa situació en què ara es troben els nostres morts i el seus familiars, en les vuit obres de misericòrdia que vam aprendre quan anàvem a catecisme, una de les quals és visitar el malalts i enterrar dignament els difunts.

Llegint els escrits no he pogut contenir l’emoció. A la tristesa per la mort de la Margarita se m’ajunta el dolor de les moltes persones que l’han viscuda com una profunda estrebada en el seu cor, perquè els han pres una cosa molt seva, una pèrdua que fa dir al mateix Manel que, per a ell, “el món ja no serà el què era”. Alhora, però, sento el goig d’adonar-me que totes les veus que aplega aquest recordatori vessen amor, i fan de la Margarita la imatge que ens queda ja per sempre: la dona forta, entusiasta, vitalista i d’una encomanadissa alegria.

¡Com m’agradaria que aquesta imatge se superposés a la tristesa! I que ens esperonés a prendre la vida encara millor de com fins ara, decidits a fer el camí amb alegria, confiant que l’amor i el goig de viure superaran  la tristesa i la mort.

Viure, com escriu Joan Tudela, amb l’esperança que ens retrobarem “al país de la plenitud”, una plenitud que la Margarita ja va començar a assaborir aquí, entre nosaltres.

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

1 Comment on "La primavera torna sempre"

  1. Loli Peralta | 4 Abril, 2020 at 02:09 | Respon

    Un record per sempre

    Es diu que de tot el que vivim encara que siguin experiències que ens fan mal, aprenem i ens enriquim. Tota aquesta situació de confinament tan surrealista que estem vivint, ha impedit dir-li adéu a la Margarita tal com ‘hem conegut fins ara, acompanyant a la família.

    Però amb la niciativa de l’Eugeni i delnJaume, a la família li quedaran per sempre tots aquest pensaments i dedicatòries dels amics, coneguts i familiars, vers la seva persona estimada. En un enterrament convencional la gent dona escalfor, ajuda a la familia a sentir-se acompanyada, cosa molt important; i s’escriuen petites dedicatòries alllibre ques col·loca altanatori.

    Però no tenen la riquesa d’aquestes, fetes m’es amb un sentiment afegit
    per la novetat dramàtica de la situació per a tots, i de com cadascú de nosaltres s’ha pres el temps que necessitava i, pensant amb la Margarita, ha expressat el què sentia.

    Estic convençuda que a ella aquest recull de pensaments i sentiments li haurien agradat molt. I per a la família serà un regal i un record per sempre.

Deixar un comentari

El teu e-mail no serà publicat


*