La mort de la Margarita ens ha deixat a tots tristos i tocats. Ha estat tan ràpid, tan obligadament clandestina la seva mort, que ni hem tingut temps d’adonar-nos que se n’anava. I era tan vital, que sembla que no pugui ser que hagi marxat tan sobtadament, sense poder-li dir adéu, sense fer-li un petó. Ara la seva figura encara se’ns fa més forta. Tothom, les moltes amigues i amics ho subratllen: era una dona que sempre somreia amb un somriure ample i acollidor. Te la trobaves sovint i la conversa encara que fos breu, et deixava una sensació intensa.
I en aquests moments, quan més necessitem reunir-nos i posar en comú la nostra tristesa i el record tan alegre que guardem d’ella, i acompanyar el Manel i la seva família, la horrorosa pandèmia ens té reclosos a casa, sense poder retre-li un darrer comiat. Això sí: ens escrivim, ens telefonem, són molts els missatges que la recorden.
Una mena de funeral intangible. “Virtuós”! L’Eugeni Madueño, adonant-se, m’ha dit: “No podríem ajuntar aquestes paraules alades i fer-ne com un ram, que les amigues i amics dediquem a la Margarita i a la seva família? A mi m’ha semblat una bonica idea, una idea fantàstica, que a la Margarita –tant donada a l’art!–, li haurà d’agradat mol.
I, per si serveix, faig d’aquesta glosa un gerro virtual per acollir el missatges de persones que han estimat la Margarita i sempre la recordaran. – Jaume-P. Sayrach
_______
Foto superior: Núria Varela, Margarita Pedragosa, Jaume-P. Sayrach i Manel Galgo, el novembre de 2019, durant la festa de celebració dels 90 anys d’en Jaume-P. / Foto: Albert Varela
En primer lloc publiquem l’escric de comiat del seu filll Oriol Galgo Pedragosa:
“La vida és la bomba”
Avui la mare ens ha deixat, i això ara és un infern, perquè no podem tocar-la, ni vetllar-la, ni enterrar-la, se l’han endut i un dia inespecificat ens arribaran les seves cendres. I em posa davant una situació inassumible, inacceptable! No se definir el que està passant, això és una guerra en la qual ella hi ha participat i ha estat a primera línia defensant-se amb força, primer cuidant al meu pare, que també ho va passar, i seguidament amb silenci acceptant el que li venia, en silenci i sola, solaaaaaaa, a l’hospital sense ningú que la pogués anar a veure, ni a tocar-la, ni parlar-li!
La vida té això, i així t’ho has de menjar. Però com sempre deia ella: nen la vida és la bomba, mira-la de cara, que si la veus venir, podràs jugar amb ella. I la va jugar, i tant si la va jugar, amb ella i amb tothom a qui va saber arrossegar!
Adéu mare! Ara ja ets en mi per sempre! T’estimo!
Missatge de Loli Peralta
Una prova molt dura
Una sensació molt estranya i surrealista la que ens està tocant viure.
Una prova molt dura per a la persona que se’n va, sola, sense poder estar acompanyada de les seves persones estimades. I dels seus estimats per no poder estar amb ella. Ni tan sols poder sentir la mà directa ni veure la cara dels sanitaris que l’estan cuidant, els quals, vestits com a robots, no aconsegueixen que l’altre persona pugui veure la seva cara ni l’expressió del seu rostre.
Per si consola a la seva família, diré que Margarita ha estat acompanyada els darrers dies per dues infermeres del torn del matí, companyes meves, que són unes boníssimes persones, afectuoses, amables, molt sensibles i bones professionals, que s’encarregaven de transmetre-le tota l’estima, la preocupació i l’amor de la seva família i l’afecte dels seus nombrosos amics.
Una situació també duríssima per aquests professionals.
El seu caràcter amable, amigable, la seva energia i fortalesa, el seu somriure permanent, és la imatge que en bé quan penso en la Margarita. No podem estar tots junts per dir-li adéu. Som moltes les persones que des del confinament ens sentim molt a prop de la seva família, a la que volem acompanyar en aquest moments tan tristos.
Adéu, Margarita. Ens deixes un molt bon record. Sempre pensaré en tú i recordaré el teu somriure.
Missatge de Geli Garcia
Estimada Margarita
Bona amiga i millor persona, tot ha anat molt ràpid i no t’hem pogut acompanyar, però segur que amb la teva energia i la teva llum, has trobat el cami a casa.
La teva alegria i amabilitat sempre estaran amb nosaltres, i el nostre amor sempre t’acompanyarà. Segur que l’amor de Déu, estarà sempre amb tu.
Missatge de Manel Valls
Fer costat al Manel
Un dia molt trist, ara ens toca fer costat al Manel i a tota la família.
Missatge de l’Albert Varela
Inesperat i maleït vent
Es podria dir que ja ens coneixíem quan Santa Coloma era petita, érem veïns i quasi de família, vam créixer pels mateixos carrers, ens vam fer grans i van arribar els nens i com es deia llavors hi havia molt per fer I teníem ganes de fer-ho, muntar colònies, organitzar autocars, el CEP, les excursions.
En Manel era un guia per tots i la Margarita també sempre hi era, alegre i delicada, amb un toc important d’artista, on destacava el seu bon gust.
Un inesperat i maleït vent en forma de virus, ens ha trasbalsat a tots i que ens té confinats a casa, ens ha sorprès quan s’ha emportat la Margarita en la soledat de l’hospital, però de ben segur que ella ha notat la força dels nostres pensaments, que l’han volgut acompanyar.
T’estimem.
Missatge de l’Elena Roc
És molt fort
Estic molt trista, tot ha estat molt ràpid , i sobretot molt poc normal. No poder estar acompanyada dels seus i no poder-la despedir, es molt fort. Jo he perdut una bona amiga, i la trobaré molt a falta.
Missatge de Roser Bou
Tenia aquella rialleta
A la Margarita li feu un grant homenatge. Era una persona encantadora i carinyosa i es preocupaba pels demès. Tenia aquella rialleta tan agradable quan la trobaves… La recordarem sempre.
Missatge de Marin Gómez
Que la terra li sigui lleu
El record que deixa la Margarita es grat, amable y generós. La seva actitud espontània i oberta la convertia en una persona propera. La recordaré entre altres molts moments cantant plegades. Que la terra li sigui lleu.
Germana meva estimada
He perdut una germana. Sí, així l’he sentit sempre. Hem compartit tota una vida, des de la meva adolescència fins la nostre vellesa. La Margarita ha estat per la nostra familia, l’enllaç i el motor que sempre ens ha mantingut junts a tots ens els moments bons i en els defícils. Ha estat la millor i entregada filla, esposa, mare, àvia, tieta, nora, i per a mi i el meu marit, la millor cunyada de món. T’estimo molt Margarita. Sempre et portaré al cor.
LLUMINOSA I ENTUSIASTA
Llum i entusiasme. Alegria i força vital. Bellesa somrient. Són les paraules que em venen al cap en veure la seva fotografia. Àvia amorosa i mare coratge; els ulls i el somriure li desbordaven en parlar dels seus. Eterna “chica yeyé” en la foto que em van deixar en Manel i ella per a una il.lustració del llibre del CEP. La seva mort i el moment i les circunstàncies en què s’ha produït commouen de manera encara més profunda.
Margarida, la nostra darrera conversa va ser sobre poesia. No tinc paraules per a la teva família que no siguin de sentiment de tristesa i de pèrdua i al mateix temps recorro a un poema (tanka) de Joana Raspall per dedicar-te’l
Extraordinari
Pot resultar un poema
Descrivint l’alba.
Però mai les paraules
Seran prou lluminoses.
Melengia pensant amb les delicades composicions de les pintures, escultures i intal·lacions de la Margarida, podia estar-se hores mirant tot el detall de presentació, en el muntatge de les seves exposicions abans de poder ser vistes pels visitants.
Estil, delicadesa i perfecció en les seves obres i ella mateixa, sense perdre el seu saber estar amb una amabilitat, que la distingia.
Amb tot el meu afecta i el meu suport pel Manel.
Una sentida abraçada a tots aquells que estimeu!!! Jo com a persona que he tingut la Sort de conèixer-la i sobretot conèixer el meu Estimat Oriol, amic i padri de la meva filla…us acompanyo en la distància i us envío Tota la força!!! Com deia Montserrat Roig: Si Hi ha un acte d’amor, aquest és la memòria!!! Una sentida abraçada, família!!!
Penso en la Margarita i el seu record està, no podia ser d’altra manera, lligat al seu somriure i al seu optimisme que sempre l’acompayaven. A la vida, crec que ens passa a tots, hi ha amics que sempre hi són, encara que per mil raons diferents hi hagi etapes d’allunyament més físic que no pas d’esperit, de sentiment.. La Margarita i en Manel sempre han estat els meus amics, però ara, que la mort, sobtada, se l’ha emportat, em fa molta ràbia pensar en els moments bons i dolents, que no hem compartit i que no podré compartir mai més amb tú, Margarita, que fins i tot quan em renyaves perquè no anava a les sortides dels caminadors ho feies de manera amigable i amb el teu somriure que tots trobarem a faltar. I penso en el dolor que esteu sentint tots, en Marc i l’Oriol, i molt especialment en Manel, A ell, que sempre pensa en ajudar als altres, li hem d’oferir ara tot el nostre suport.
TROBAREM A FALTAR EL TEU SOMRIURE…Uns dies terribles..estem tancats estem ajudant estem rient estem preocupats estem ocupats estem alleujats i tambe estem plorant…avui mes que cap dia cal un somriure a la mascareta…marxes Margarita i et volem acomiadar amb un somriure ample generós i tendre com el teu, avui però és un somriure molt trist i ple de dolor i ràbia…ves tranquil·la ens deixes amb la teva darrera lliçó, hem après que l’important es l’ara i cuidar-nos…ara ens donarem els petons que vulguem no els deixarem per demà….demà si de cas ens en donarem més. Gràcies guapa per tot. Emporta’t un petó ben dolç, t’estimarem sempre ❤
Recordaré sempre la teva vitalitat, la teva força i sobretot, el teu riure. Totes les estones q vàrem compartir fent números a l’escola de ceràmica que tu tan t’estimaves i q sempre davant de qualsevol dificultat, acabaves dient i tant que es pot.
El que no podrem mai serà oblidar-te
Vull expressar el meu sincer condol a la família, amics i amigues de la Margarida. He lamentat molt la seva mort sobtada. Tot i que no compartíem una relació d’amistat, sempre he sentit amb ella una complicitat molt especial.
La meva admiració i respecte per ella no sols era de caràcter personal, també de caràcter artístic. La seva sensibilitat per la bellesa clarament es reflectia en la seva manera de ser i fer.
Aquests mesos vaig tenir la sort de recuperar el seu contacte a través de les xarxes socials. Ha estat una relació a distància però per a mi tan vàlida i càlida com la presencial.
Margarida, et trobaré molt a faltar.
No puc pensar en la foscor d’aquests últims dies. En la solitud, la fredor i el caos de l’hospital. Perquè tu eres pulcra, tan ordenada i elegant. Eres tota llum i bona energia, i no puc pensar en aquests últims dies foscos perquè aleshores m’enfonso. Vull pensar només en tu, en aquella llum tan intensa que desprenies, aquell somriure net, la teva mirada bondadosa, el teu parlar sense final, però sobretot el teu saber escoltar amb atenció plena. És gran el buit que ens deixes perquè has omplert molt les nostres vides de la teva llum, la teva simpatia, la teva bondat i la teva entrega amb aquell amor infinit que eres capaç de donar a tants.
Et penso ara i no recordo un sol moment sense el teu somriure i el teu inesgotable carinyo. La teva tendre acollida quan ens trobàvem casualment pel carrer i xerràvem sempre una bona estona, i quan ens trobàvem en les festes familiars que ara sento que no han estat suficients. Els viatges cap a Cardedeu quan m’ensenyaves a fer ceràmica, sempre sentint-me tan còmoda i estimada al teu costat.
T’enyoro ja i t’enyoraré sempre, però també et sento ja molt a dins meu i això res ens ho treurà. Seguiràs aquí d’alguna manera. La teva preciosa energia es quedarà pels carrers de Santa Coloma i en un racó dels nostres cors. Seràs eterna tieta Margarita. La meva estimadíssima tieta…
Fins sempre estimada Margarida.
Ens coneixíem per veïnatge, per les entranyables xerradetes pel carrer i per les emocionants trobades en les manifestacions a favor del nostre petit-gran país.
Has estat i seràs allà on vagis,una gran dona que ha deixat una enriquidora petjada en cadascú i cadascuna de nosaltres.
Dono gràcies per haver te conegut i per ser com eres.
T estimo!
Margarida mai no oblidare aquellas trovadas ( festes ) a la nostra adolesensia i ultimament al dinar dels vallets a c’an Pique a l’aula i mes.T’ha i estimat y sempre t’ha e’stimare an els meus records.el meu condol per el Manel i els teus fills.Adeu Margarida a reveura altre mon.
Ai quina tristor, sense avisar,sense esperar-ho aquesta horrible malaltia se t’ha emportat i no t’hem pogut dir adéu, bon viatge…Ens vam veure no fa gaire i com sempre, per molt de temps que passés, il.luminaves el camí amb el teu somriure. Perquè no et vaig fer cas…torna a la coral, em vas dir…t’hauria gaudit una vida més. Per sempre estaràs en la nostra vida. T’estimem.
Margarida, un cant a la vida, un desig de gaudir de la familia, de les amigues/cs, de les trobades, de brindar per l, amor a viure, a la bellesa, a l, art, l, harmonia en el tot.
Tanco els ulls i veig la teva imatge iluminada, somrient,les teves paraules de carinyo, l, escalf, l, acolliment, el desig de compartir, de donar la ma.
Em costarà resignar, me a la teva absència.
Són molts records compartits en els anys de la nostra amistat.
Hem queda la satisfacció d, haver anat a Florència, quànta il.lusió et feia! Vas ser feliç enmig de tanta bellesa, art!
La teva presència ens acompanyarà per més tard retrobar, nos.
T’estimo amiga!!!!
Sempre seràs la meva primavera
Fa poc ha esclatat la primavera. Els camps s‘han omplert de flors i colors. Des de casa poc n’hem pogut gaudir tots nosaltres, però la vida segueix fora de les finestres.
A l’Empordà ha florit una margarita molt especial. Una margarita que sempre estarà florida i que ni els canvis d’estació ni el pas del temps li treuran la seva blancor i resplendor. Aquesta margarita sempre la tindrem present, ens acompanyarà d’una manera o d’una altra a tots nosaltres. Perquè hi ha flors que no merceixen mai, i la nostra flor de l’Empordà, ens omplirà d’olor i joia sempre, com sempre ho havia fet. Descansa en la gespa verda sota el sol i no ens deixis mai d’oferir el teu enorme somriure de pètals blancs.
Descansa en pau estimada tieta.
Las cosas importantes sobre un mantel blanco
Un destello irrumpe en el recuerdo, es un mantel blanco, todo estaba preparado para que nos sintiéramos bien, una infinidad de detalles bien colocados, los platos con sus cubiertos bien puestos, las copas y las flores, siempre había flores, la atmósfera era confortable y después de las comidas o las cenas, siempre estupendas y de las charlas interminables, salíamos de su casa conscientes de su regalo.
Cuidaba todo con detalle, con enorme cariño y con un saber hacer extraordinario, nos mimaba, nos sentíamos cómodos y ella siempre discreta nos dejaba hablar, intervenía lo justo y su preocupación siempre era nuestro bienestar, estas reuniones describen perfectamente su manera de ser y su enorme generosidad. Conseguía siempre que todo fuera fácil, huía de lo complicado y retorcido, con una actitud que siempre envidiábamos, con su enorme vitalidad, con su sonrisa, nos recordaba siempre donde estaba lo importante.
Marga nos enseñó cosas muy importantes de la vida, algunas intentaremos mejorarlas con su ejemplo, intentaremos sonreír mas, cuidar y pensar en los demás, ser generosos, llenarnos de vitalidad como ella, extender siempre un mantel blanco donde podamos estar todos procurando que rebosen las caricias.
Margarida ja no hi ets. però el teu record serà sempre amb mi.El teu somriure, el teu riure fàcil i encomanadís, la teva personalitat entranyable i planera. Vaig tenir el privilegi de ser alumna i amiga teva tots els anys que vas fer classes al taller de ceràmica de Badalona, el teu entusiasme i paciència ens estimulava a fer les nostres petites o grans peces, vas ser ina professora genial. Gràcies per la teva amistat. El meu profunf condol a la teva família en aquests moments tan durs.
Sempre et tindre en el meu cor Marga, et trobare a faltar
Estimada Margarida
D’aquest temps ens recordarem sempre, ens recordarem de l’esforç , del sacrifici i de la solidaritat de tots els que han lluitat per vèncer la malaltia: els malalts, les famílies, els sanitaris i tots el treballadors que han arriscats les seves vides, però del que més ens recordarem és de la gent, dels nostres familiars i dels amics que han caigut.
La ràbia que ara sentim no ens farà viure amb odi.
La impotència que tenim no ens farà viure sense esperança.
El gran dolor que ara patim no ens farà oblidar els nostres essers estimats.
La tristesa que ens envolta no ens farà perdre la tendresa.
Els moments viscuts amb persones com la Margarida, sempre estaran presents; el seu somriure ample, la música que hem cantat junts, el seu art per fer els dies i les coses més boniques… Sabem que ens acompanyaran per sempre.
Recordar és fer justícia. Recordar a la Margarida, és comprendre la seva vida, els seus consells, les seves mirades, el seu bon tarannà.
Quan de nou s’obrin les portes dels espais comuns, igual que la Margarida moltes persones no hauran pogut sortir. Haurem conegut la fragilitat, el viure en perill, haurem conegut la por. Sortirem canviats, res serà com abans. Però hem de sortir plegats, més units, més solidaris. Sortirem donant-nos les mans amb el Manel i la seva família. Sabent que la Margarida estarà al nostres costat, estarà sempre dins nostre, dins dels nostres cors.
Comprendrem la vida mirant enrere, però la viurem mirant endavant, com voldria la Margarida, amb joia, amb justícia, amb dignitat, amb esperança, amb llibertat, mirant d’entendre lo impossible, però per d’amunt de tot estimant. Estimant la vida. Estimant la Margarida. Quan arribi de nou el temps de les abraçades, la primera serà recordant la Margarida.
Una abraçada
Avui és un altre dia sense la Margarida, i el sol també la plora.
No tinc paraules per expressar el dolor que sento. Ens has deixat sense el teu escalf. El teu riure, clar, net, innocent.
Aquests dies –com moltes altres amigues deuen estar fent–, busco on puc veure’t. I si… et veig. Et veig en el viatge que vàrem fer a Florència, contemplant el David de Miquel Àngel, embadalida, les dues assegudes en el banc esperant a les nostres companyes de viatge.
No puc dir-te adéu, et dic a reveure. Ens retrobarem allà on siguis que segur serà contemplant obres d’art.
Margarita mestre de vida…
Gràcies Marga, gràcies per haver ajudat, estimat i donar tant a tots.
Ens dones ara una mica de tu a tots per no deixar-te marxar mai.
Referent esencial en tot el que has enlluernat al teu pas, família, l’amor, l’amistat, l’art…
Has desplegat les teves grans ales una vegada més, per donar-nos a tots una part del teu gran amor i del teu meravellós somriure.
Ara dins nostre, sempre al teu costat.
Ens ha deixat el pal de paller del nostre grup, trobarem a faltar les teves ganas de viure, la teva alegria i estimació.
Sempre estarás entre nosaltres, rep una abraçada allá on siguis
El nostre mes sentit condol al Manel, fills, nets i familiars
La meva cosina Margarita, filla del meu oncle Lluís, era la meva cosina estimada, la gran, a la qual jo sempre m’emmirallava.
L’admirava. La seva elegància, el seu saber estar, el seu bon humor, la seva alegria, el seu positivisme. En definitiva les seves ganes de viure.
Jo encara que vivia a Barcelona, la meva mare, la Conxita, em portava molt a Santa Coloma. Per això jo també hi soc a la foto de l’Albert Varela, al patí de Can Banús. Soc la nena que està darrera de tot darrera de la Pilar Ribó.
La trobaré molt a faltar i no l’oblidaré mai. Un petó ben fort allà on siguis.
Siento mucho la pérdida de Margarida, una gran mujer, gran conversadora, amante de la cultura. Tu sonrisa estará siempre en mi recuerdo.
Un abrazo a toda la familia
La meva neboda Laura, va anar un temps a clase de cerámica amb la Margarita i ha fet aquest dibuix dedicat a ella
Estimada cosina Margarita,la teva pèrdua ha sigut un cop molt fort per a mi. Malgrat els anys que no ens van veure, quan ho van tornar a fer em vaig sentir estimada i molt compresa. Mai oblidaré el teu somriure i la tendresa amb què vas cuidar els teus pares. Rep la meva estimació allà on siguis.
Estic passant uns moments molt tristos, tot ha estat molt sobtat. Sempre he sentit una estimació molt gran per la Margarita, encara que érem molt diferents i alguna vegada discutíem, però ara, amb la seva absència sento que per mi el mon ja no serà el que era; en el record l’estimaré mes que mai.
Estimada Margarita. Vaig pujar la infantesa jugant amb el Marc i l’Oriol i aquest fet va servir per considerar-vos de la familia. De tú sempre recordaré el teu somriure i el teu tarannà.Us acompanyo en el vostre dolor. Cuideu-vos molt. Un petó per cada un de vosaltres.
Margarita
Serà molt difícil oblidar-te. Nosaltres aquest dies a casa, no podem deixar de mirar les petites i no tant petites obres d’art que vas fer al teu taller Marc3 al passeig de l’església i que tenim penjades a casa; en especial una agulla en forma de flor que m’agrada molt i la porto molt sovint.
Serà dificil oblidar-te per tantes coses petites i no tant que hem viscut entre tu, en Manel en Joan Carles i jo. I de nosaltres dues, les últimes que recordaré són els tips de riure que ens fèiem amb els exercisis de recuperació de los nostres dolències.
Siguis on siguis, un altre moment podrem tornar a riure junts.
Una abraçada ben forta per en Manel, l’Oriol i en Marc-
Petons
Joan Carles i Margarida
Estimada Margarida,
Hem compartit carrer, hem compartit militància política, hem compartit amistat, hem compartit àpats i converses i rialles. Fa ben poc, a casa teva -i no he conegut mai a ningú tan arrelat a la història de casa seva com tu- vam dinar plegats, amb en Manel i la Isabel i tu, en un moment determinat, sense donar-hi importància, tal com deies totes les coses, vas dir que calculaves que encara viuries bé de salut durant deu anys més. Aleshores em va semblar la previsió més assenyada del món, tan plena de vida com se’t veia. Poc ens pensàvem que deixaries de ser entre nosaltres tan aviat i en circumstàncies tan tristes.
Et trobarem a faltar i et recordarem sempre. Però abans d’acabar aquest missatge deixa’m dir-te tres coses.
La primera és sobre l’art, tan important a la teva vida. Penso de debò que la millor obra d’art de la teva vida ets tu mateix, la dona lluminosa que ets.
La segona és sobre la teva trajectòria. Si alguna cosa he admirat sempre de tu és el teu continuat creixement personal al llarg dels anys, des que ens vam conèixer als anys setanta.
Finalment, la tercera és que, com que ja saps que sóc cristià, penso que el que ens espera l’endemà de la mort és l’abraçada de Déu i que, per tant, ets ara una dona encara més lluminosa del que eres en aquest món si és això possible. Tinc, doncs, l’esperança que ens retrobarem al país de la plenitud.
A reveure, amiga.
Postdata: oi que fan goig, Margarida, tots aquests missatges d’estimació cap a tu?
En el record, sento la força de la seva creativitat expresada en les seves petites obres d’art, fetes en molts casos de ceràmica. Sempre ens varem sentit atrets per les seves obres, que expressaven un sentiment de proximitat amb la natura ajuntada amb un vent espiritual que els hi donava vida,
Les seves obres seràn un record inoblidable. No t’oblidarem mai Margarita
MOLTES GRÀCIES, MARGARIDA
T’agraeixo, Margarida, amiga estimada, la calidesa amb què m’has obsequiat sempre, des que ens vam conèixer als anys 70.
Sempre he admirat la teva sensibilitat estètica i la teva alegria vital. Lamento moltíssim no poder compartir els pròxims anys amb tu, especialment les trobades del grup que ens diem “amigues de Santa Coloma”.
El teu record lluminós ens acompanyarà sempre.
Una abraçada ben forta, Margarida.
Sóc en Gerard. No afexire res que no s’hagi dit. La Paquita i jo estem trasbalsats. Amb la Margarida ens veiem poc, però quan ens trobàvem era una joia de la alegria que sentíem. Una abraçada molt gran.
Com a professora de l’institut Puig Castellar vull donar les gràcies a la mare Margarida. Ella, que sempre estava disposada a col.laborar, ens va ajudar en moltes coses i guardo en molta estima els “petits” records de ceràmica que va fer per als nostres alumnes de COU en la festa del seu comiat.
Els conservo tots, com a record del meu centre i de la generositat de les seves mares i famílies.
Una abraçada per a l’Oriol i el Marc.
Recordo aquesta foto que ens vem fer juntes al Novembre en l’homenatge dels 90 anys del Jaume Sayrach. Com sempre molt contenta de veure’m després de tant temps, em vas agafar pel braç perque el meu pare ens fes una foto. A vegades el destí té aquestes coses, va ser l’últim dia que et vaig veure en vida i ara en guardo aquest record.
Així és com et recordarem Margarita, alegre, entusiasta i amb aquest somriure entrenyable que sempre oferies a tothom.
Gràcies pel teu carinyo incondicional.
Una abraçada i tot el meu sentit escalf pel Manel, Marc i Oriol.
Pensava que no trobaria paraules per expressar el dolor per la pèrdua, però he descobert que en tinc i no paren de venir al meu cap . No puc escriure-les totes, són moltes les que et definien com a persona:
Amistat, simpatia, companyonia, generositat, alegria, valentia, empatia, entusiasme, sensibilitat, literatura, música, confiança, curiositat…
Et trobaré a faltar.
Vas ser la amiga de la meva infantesa i saltava des de casa meva per sobre dels galliners per arribar al pati de casa teva per poder passant una estona jugant.
Es dels primers records que guardo de la meva vida.
Mai t’oblidaré.
Potser mai no he tractat la Margarita però he coincidit amb el Manel en actes culturals; també, recordo bé, a alguna manifa, com la de quan va caure l’imperi Bartomeu. I els dilluns de “Defensem les pensions”. A més és amic d’amics, del Joan Guerrero, del Joan Tudela. Els primers a qui vaig recórrer quan em va arribar la notícia.
Vaig quedar impactat i incapaç de fer res. Hi ha una forma de reçar en el que un es manté callat. La professó per dintre aviat va ser un blasme contra les retallades a la sanitat i el model de societat que propicia l’expansió d’epidèmies. No perdem de vista que les coses han de canviar, com segurament, intueixo, li agradaria a la Margarita. I no dic res més d’això perquè no és el moment ni ningú més ha de patir la meva neurosi.
Una estoneta després mentre feia pases sense sentit pel pis m’arribava un text de l’Oriol descarnat i a la vegada tendre, potser per primera vegada comprobava que també en un wasap es poden dir coses substancioses, es poden escriure coses memorables, expressar sentiments vius, desesperació i amor. En unes altres circumstàncies hauria de felicitar l’autor.
Amb aquestes divagacions em sumo a l’homenatge per tal que Manel i fills es sentin estimats.
Sento molt la teva mort, no es just que una persona com tu, tingui una mort com aquesta… Tu no t’ho mereixies… Eres una gran persona i encara que no teníem molt contacte, sempre que havíem coincidit, em quedava un grat record de la teva companyia. Tenies quelcom que et feia molt especial… Senzilla, intel·ligent, molt afable, d’aquelles persones que deixen empemta.
Et recordaré sempre.
El meu condol a la família en aquests moments tan tristos.
Margarita, et recordaré alegre, contenta, afectuosa, comprensiva, sempre amb ganes d’aprendre i fer coses noves, d’estar a prop dels teus. Segur que pal de paller de la família i sens dubte puntal a Santa Coloma. Veu i cor de rossinyol. Tantes coses totes bones, tants records simples i carregats de la teva ànima… Maleït virus que t’agafat quan no et tocava!!! Et trobarem molt a faltar.
Trobarem a faltar el teu somriure estimada MARGARITA
Puc dir d’ella tot i no conèixer-la molt. La veia sovint quan el restaurant Lluerna estava al carrer Rafael Casanova. Ens havia fet una marca molt maca amb molt de gust. Sempre saludava, somrient. L’últim cop que la vaig veure esperava a una colla per anar d’excursió. Estava plena de vida. Així la recordaré. És un cop fort per a tots. Una abraçada molt forta a tota la família. En sembla que el seu fill havia coincidit amb el Víctor i la Mar al Puig Castellar.
Sempre vaig tenir molt contacte amb la Marga, m’agradava molt parlar amb ella. Però aquest any, amb la malaltia de la Conxi ha sigut dia a dia. Gràcies pel teu suport. I ara, de sorpresa, marxes tu. Quina pena tan gran!
Fins sempre Marga,
T’estimem
Margarita:
Una flor, un somriure, una mirada de color blau intens i especial d’uns ulls que miraven, parlaven, interrogaven,gaudien de la bellesa, transmetien sentiments; paraules de Pau, de consol, d’ànim, energia.
Una “margarita” que es desfullava de tal manera que animava tothom. Va estimar i cuidar els pares, fills i família tota i també va entendre que era l’amistat.
T’estimaré sempre com en vaig sentir estimada: mentre visqui et recordaré.
No vull pensar en la injustícia que tots hem patit perquè no hem pogut (…) acomiadar-nos de tu i acompanyar el Manel i els fills i néts en un moment tan dolorós. Tot així, ho farem.
Només tenia dues cosines. Una, la Margarita, ens ha deixat i em sap molt greu. Ha quedat pendent el sopar que haviem de fer.
Manel, estem amb tu.
Una abraçada
La vida està formada per imatges i la meva conté la teva amb poques paraules però sempre amb un somriure. Molts ànims Manel i família.
L’alegria amb que va viure la vida
Com un sotrac ens arriba la noticia de la mort de la Margarita…quina contradicció: la mort pica a la porta de la vida d’una persona eminentment vital i alegre de viure-la.
Fa anys que tractava a la Marga, des de l’adolescència. La relació amb els Galgo Pedragosa la vaig incrementar al CEP, on vaig coincidir amb els seus fills, en Marc i l’Oriol, amb els que he mantingut des de l’aleshores una estreta relació d’amistat i afecte. Va ser una gran mare, moderna i comprensiva,…facetes que ha continuat com a àvia en l’estreta connexió que ha tingut amb cadascun del seus néts…El Pau, Nil, Noa, Bruna i Aran, que ara enyoraran a una superàvia.
La Margarita i en Manel són coneguts per molta gent a la ciutat: la Margarita per les seves inquietuds artístiques i el do de gent, i en Manel pel seu compromís amb la ciutat, les causes socials i la natura que frueix amb l’excursionisme…. Una parella amb caràcters tant diferents com complementaris: en la semblança seriosa del Manel, la Marga hi posava aquell parlar alegre, la rialla, la broma,.. i també el bon gust en l’estètica i cuidant els petits detalls… I tot i el dolor de les circumstàncies del seu últim viatge, molts la recordarem amb aquella imatge de vitalitat i alegria amb que va viure la vida.
Una forta abraçada per tota la família.
Margarita, que la melodia, els matissos i els paisatges del “Signore delle Cime” t’acompanyin sempre. La música que vàrem compartir tants anys ens mantindrà unides, però et trobaré molt a faltar…
Jo sempre la tindré en el meu record com una dona vital, plena d’energia, capaç de qualsevol cosa, amb una sonrisa en la cara, lloam el meu treball pictòric en Facebook, amb una paraula amable que sortia de la seva boca. Sempre positiva animant-nos a tots en els concerts: Tot sortirà bé.
Em quedo curta, una gran companya i una gran persona. Sempre la portaré al meu cor, i sé que on sigui ara, veurà la quantitat d’amics que l’estimaven i no l’oblidaran
Margarita, t’he estimat molt!
Cada 9 de gener hem celebrat sense treva el nostre aniversari juntes. Nascudes per casualitat el mateix dia, tu d’un llunyà 1944 i jo d’un més proper 1971. Com un ritual de regal de vida hem bufat les espelmes alhora i ens hem fet una foto que ha immortalitzat 26 anys de companyia. Des que ens van conèixer no hem deixat de veure’ns pràcticament cada dia. En el meu cas, mitja de la meva vida al teu costat, conversant, rient, enfadant-nos, celebrant festes, compartint alegries… i també alguna tristesa, veient com creixen els nens i com cada any que passava ens fèiem més costat l’una a l’altra… Ara em pregunto com seran els propers aniversaris que vindran sense tu organitzant el sopar i comprant el pastís, sense jo esperant el moment de la foto, sense la teva alegria, generositat, i amor que ens donaves a tots.
Els 9 de gener que vindran ara seran més inhòspits que mai perquè les teves espelmes no seran al costat de les meves. Qui regala vida no mor mai, per tant vull pensar que el teu record no és el fum que s’esvaieix quan bufes els anys, sinó la flama que encens quan estimes a algú de veritat.
Sempre unides simbòlicament per una data que mantindrà viu el teu record en la meva ànima.
Marga, des que vaig néixer ja vaig compartir la vida amb tu a la nostra estimada Cànoves. Quina sort compartir aquella època amb vosaltres, els Duelt i els Alsina! El primer record que tinc de tu són petits flaixos del dia que em vas portar (amb la mama) en cotxe a curar a Cardedeu, quan em va mossegar el Boy de la Ferreria. I l’últim que tinc és sortint de classe d’un dels últims dilluns de Coral recordant a la Conxi.
Entre aquests dos records tota la vida de complicitats per l’amistat que t’unia amb els papes i que m’ha permès compartir molts moments amb tu. I últimament, aquests darrers 11 anys amb el papa malalt que no has deixat mai de venir a veure’l, a vegades amb en Manel, la majoria sola, recordo que sempre entraves amb un somriure i sovint, durant la conversa, ens regalaves aquest riure teu tan encomanadís i que no em trec del cap des del dimarts.
Espero que la Moreneta t’aculli i –com va dir en Carlus quan vam saber que havies mort- que et doni un bon Cel però aquí a Catalunya a prop de les teves Muntanyes i així poder veure a en Manel i en Marc i l’Oriol i els nets pujar-les i baixar-les.
T’he estimat com una tia i t’estimaré per sempre i fins a sempre!!