La mort de la Margarita ens ha deixat a tots tristos i tocats. Ha estat tan ràpid, tan obligadament clandestina la seva mort, que ni hem tingut temps d’adonar-nos que se n’anava. I era tan vital, que sembla que no pugui ser que hagi marxat tan sobtadament, sense poder-li dir adéu, sense fer-li un petó. Ara la seva figura encara se’ns fa més forta. Tothom, les moltes amigues i amics ho subratllen: era una dona que sempre somreia amb un somriure ample i acollidor. Te la trobaves sovint i la conversa encara que fos breu, et deixava una sensació intensa.
I en aquests moments, quan més necessitem reunir-nos i posar en comú la nostra tristesa i el record tan alegre que guardem d’ella, i acompanyar el Manel i la seva família, la horrorosa pandèmia ens té reclosos a casa, sense poder retre-li un darrer comiat. Això sí: ens escrivim, ens telefonem, són molts els missatges que la recorden.
Una mena de funeral intangible. “Virtuós”! L’Eugeni Madueño, adonant-se, m’ha dit: “No podríem ajuntar aquestes paraules alades i fer-ne com un ram, que les amigues i amics dediquem a la Margarita i a la seva família? A mi m’ha semblat una bonica idea, una idea fantàstica, que a la Margarita –tant donada a l’art!–, li haurà d’agradat mol.
I, per si serveix, faig d’aquesta glosa un gerro virtual per acollir el missatges de persones que han estimat la Margarita i sempre la recordaran. – Jaume-P. Sayrach
_______
Foto superior: Núria Varela, Margarita Pedragosa, Jaume-P. Sayrach i Manel Galgo, el novembre de 2019, durant la festa de celebració dels 90 anys d’en Jaume-P. / Foto: Albert Varela
En primer lloc publiquem l’escric de comiat del seu filll Oriol Galgo Pedragosa:
“La vida és la bomba”
Avui la mare ens ha deixat, i això ara és un infern, perquè no podem tocar-la, ni vetllar-la, ni enterrar-la, se l’han endut i un dia inespecificat ens arribaran les seves cendres. I em posa davant una situació inassumible, inacceptable! No se definir el que està passant, això és una guerra en la qual ella hi ha participat i ha estat a primera línia defensant-se amb força, primer cuidant al meu pare, que també ho va passar, i seguidament amb silenci acceptant el que li venia, en silenci i sola, solaaaaaaa, a l’hospital sense ningú que la pogués anar a veure, ni a tocar-la, ni parlar-li!
La vida té això, i així t’ho has de menjar. Però com sempre deia ella: nen la vida és la bomba, mira-la de cara, que si la veus venir, podràs jugar amb ella. I la va jugar, i tant si la va jugar, amb ella i amb tothom a qui va saber arrossegar!
Adéu mare! Ara ja ets en mi per sempre! T’estimo!
Missatge de Loli Peralta
Una prova molt dura
Una sensació molt estranya i surrealista la que ens està tocant viure.
Una prova molt dura per a la persona que se’n va, sola, sense poder estar acompanyada de les seves persones estimades. I dels seus estimats per no poder estar amb ella. Ni tan sols poder sentir la mà directa ni veure la cara dels sanitaris que l’estan cuidant, els quals, vestits com a robots, no aconsegueixen que l’altre persona pugui veure la seva cara ni l’expressió del seu rostre.
Per si consola a la seva família, diré que Margarita ha estat acompanyada els darrers dies per dues infermeres del torn del matí, companyes meves, que són unes boníssimes persones, afectuoses, amables, molt sensibles i bones professionals, que s’encarregaven de transmetre-le tota l’estima, la preocupació i l’amor de la seva família i l’afecte dels seus nombrosos amics.
Una situació també duríssima per aquests professionals.
El seu caràcter amable, amigable, la seva energia i fortalesa, el seu somriure permanent, és la imatge que en bé quan penso en la Margarita. No podem estar tots junts per dir-li adéu. Som moltes les persones que des del confinament ens sentim molt a prop de la seva família, a la que volem acompanyar en aquest moments tan tristos.
Adéu, Margarita. Ens deixes un molt bon record. Sempre pensaré en tú i recordaré el teu somriure.
Missatge de Geli Garcia
Estimada Margarita
Bona amiga i millor persona, tot ha anat molt ràpid i no t’hem pogut acompanyar, però segur que amb la teva energia i la teva llum, has trobat el cami a casa.
La teva alegria i amabilitat sempre estaran amb nosaltres, i el nostre amor sempre t’acompanyarà. Segur que l’amor de Déu, estarà sempre amb tu.
Missatge de Manel Valls
Fer costat al Manel
Un dia molt trist, ara ens toca fer costat al Manel i a tota la família.
Missatge de l’Albert Varela
Inesperat i maleït vent
Es podria dir que ja ens coneixíem quan Santa Coloma era petita, érem veïns i quasi de família, vam créixer pels mateixos carrers, ens vam fer grans i van arribar els nens i com es deia llavors hi havia molt per fer I teníem ganes de fer-ho, muntar colònies, organitzar autocars, el CEP, les excursions.
En Manel era un guia per tots i la Margarita també sempre hi era, alegre i delicada, amb un toc important d’artista, on destacava el seu bon gust.
Un inesperat i maleït vent en forma de virus, ens ha trasbalsat a tots i que ens té confinats a casa, ens ha sorprès quan s’ha emportat la Margarita en la soledat de l’hospital, però de ben segur que ella ha notat la força dels nostres pensaments, que l’han volgut acompanyar.
T’estimem.
Missatge de l’Elena Roc
És molt fort
Estic molt trista, tot ha estat molt ràpid , i sobretot molt poc normal. No poder estar acompanyada dels seus i no poder-la despedir, es molt fort. Jo he perdut una bona amiga, i la trobaré molt a falta.
Missatge de Roser Bou
Tenia aquella rialleta
A la Margarita li feu un grant homenatge. Era una persona encantadora i carinyosa i es preocupaba pels demès. Tenia aquella rialleta tan agradable quan la trobaves… La recordarem sempre.
Missatge de Marin Gómez
Que la terra li sigui lleu
El record que deixa la Margarita es grat, amable y generós. La seva actitud espontània i oberta la convertia en una persona propera. La recordaré entre altres molts moments cantant plegades. Que la terra li sigui lleu.
Jo vaig conèixer a la Margarita a l’època de l’escola de ceràmica i des de llavors, sempre que ens trobaven en preguntava com estava jo i la meva família.
Sempre propera, acollidora, oberta i simpàtica.
Després ens vam retrobar a la coral Ipharadisi, on ha estat un dels puntals.
Marga et recordaré sempre!
Margarita, recordo quan l’últim dia que vas passar a veure’ns, quan vas marxar en vas dir:
–Montse, si agafo el coronavirus jo la palmo.
–Quines coses de dir!-, et vaig respondre.
–De debò, si l’agafo, la palmo, jo sóc de risc.
Vull recordar com vam ser de feliços quant érem petites, quan hi havia la tia Conxita i l’oncle Francisco, que la iaia Tereseta ens donava una brasa per jugar a cuineres i el teu pare ens duia terrosos de pega dolça que barrejàvem amb aigua per fer cafè. Que bé que ens ho passàvem!!
I quan amb la Silvia Vilaseca et fèiem companyia estaves malalta.
El que has fet per mi aquest darrer any no t’ho podré agrair mai.
Venir-me a veure, fer-me sortir, donar-me ànims i fer-me riure, tu i la Pilar.
Pocs ens imaginàvem que marxessin el 31, i el dia 1 feia un any del Carles.
Ho recordaré sempre.
Estimada Margarita,
El que estem vivint en aquests moments sembla un somni, però per desgràcia és la pura realitat. Ens has deixat a tots sense paraules i amb una angoixa que ens és molt difícil de poder pair, i a moments que sembla que ho estiguem somiant.
Nosaltres només podem fer un petit resum de la nostra llarga amistat, que desitgem que, allà on siguis, puguis llegir.
La nostra joventut era mancada de moltes coses menys d’il·lusió i de ganes de divertir-nos. Entre setmana anàvem a assajar els ballets, que també era una manera de distreure’ns, i de quan en quan anàvem a ballar-los a algun poble, i aquí a Santa Coloma per la Festa Major a l’envelat.
Els diumenges organitzàvem festes amb tota la nostra colla de nois i noies, ja fos a casa dels uns o dels altres.
Els dissabtes al vespre anàvem tots a ballar sardanes a la Plaça de la Vila, i quan era l’Aplec a passar el dia a Can Butinyà. Quins temps!!
Tots ens anàvem fent grans, vàrem començar a festejar, alguns entre la mateixa colla i d’altres fora de la colla, i ens vam anar casant. Va ser l’inici d’una nova vida familiar, vam tenir fills i les preocupacions ja eren altres, però mai vam deixar de ser bons amics.
Actualment, per mantenir els records de la nostra joventut, cada dos anys organitzàvem un dinar amb tots els que havíem ballat ballets, i tu Margarita eres la principal impulsora de l’esdeveniment junt amb el teu marit Manel, l’especialista informàtic que ens visionava les pel·lícules que havíem escollit, les quals eren memòries de Santa Coloma.
Margarita, aquest escrit és una part molt important de les nostres vides. Sempre et tindrem en el nostre pensament.
Descansa en pau allà on siguis.
Vaig tenir la sort de conèixer la Margarita a la Coral Ipharadisi. Amb ella i amb tots els companys i companyes vam compartir moments molt emocionants. En aquests dies tristos per tothom voldria recordar-la el dia que vam estrenar Carmina Burana al teatre Sagarra. Tots estàvem nerviosos perquè el dia d’abans, a l’assaig, ens semblava que no podríem… Però es va fer silenci i vam començar…Recordo la Margarita al meu costat quan vam acabar, ens vam mirar somrient i emocionades, ens van donar la mà i amb la pell de gallina i casi plorant d’emoció vam dir “ja està, l’hem fet”…Així la vull recordar, amb aquella emoció i alegria. Era una companya generosa i una persona entranyable que sempre que et trovaba pel carrer tenia un somriure i unes paraules amables… Et trobaré molt a faltar.
Manel,
No sé si puc imaginar-me pel que estàs passant.
T’ha deixat la teva companya de vida i no m’imagino com es pot pair una cosa així.
Conforta molt recordar la Margarita sempre alegra, riallera, atenta, propera, interessada per tot i per tot-hom.
Quan passi el pitjor, segur que recordarem tots plegats els bons moments compartits. I la sentirem propera.
Reconec que varies vegades he obert aquesta web per llegir els escrits que amb tanta tendresa parlen de la Marga , com tots mostren tanta estima per la seva persona i, el dolor que ha causat aquesta mort inesperada e injusta.
La Margarita per tots la mare del Marc i l´Oriol i també per a mi, la sogra de la meva germana Sira… la de vegades que en un moment o altre haurem parlat de la sogra incombustible, sempre a primera línia, ajudant a la família …
Des que el Marc i Sira es van casar han estat molts anys de convivència d´esdeveniments amb la Marga i el Manel en tantes i tantes reunions familiars, en Sta. Coloma o a Sant Feliu… i sempre he trobat a una persona propera, optimista, amb aquell punt d´artista i creativa que la feia tan especial; m´agradava parlar amb ella, t´escoltava, i sempre tenia un punt de vista interessant que aportar.
Una gran dona i persona que deixa per sempre un gran record.
la coneixia per ser la mare de dos grans amics, i se que no era de les persones que tenia converses “de tramit” quan amb el seu somriire et preguntava com estas? Percebiea que volia de veritat saber com et trobabes com a persona. Recordo sovint i no oblidare que un dia hem va agrair haver-hi estat sempre. Se’m va obrir un gran intereogant que ja no podre resoldre. Una abraçada a tota la familia
Margarita, nosaltres no et coneixiem fins que vam coincidir a les sortides de “caminadors” i amb poc temps ens vam adonar de lo gran persona què eres sempre amb aquest somriure que feia sentir-te bé, moltes vegades els esforços que feies per fer el recorregut que gairebé sempre el Manel proposava ens feia seguir amb alegria.
Et sentim molt aprop i et seguirem sentin amb nosaltres totes les sortides, descansa en pau Margarita, t’estimem.
El condol més sincer per a tota la familia en aquests dies de tristesa i impotència.
Recordant-la com la persona afable i propera que va ser ……
Sempre recordaré el dia que ens vam conèixer a Montjoi. El Manel i el meu marit Miquel treballaven junts i havien quedat a la platja, juntament amb altres companys de feina. Més endavant vam compartir grats moments quan anaveu a Cànovas i teníem els fills petits i moltes ganes de conversar. Coïncidíem en moltes aficions i punts de vista i reiem molt. També guardo un bon record d’aquells estius quan venieu a Port de la Selva i ens reuníem per fer sopars o el que fos. Sempre amb aquella avinença que feia de la reunió un moment inoblidable.
La trista notícia m’ha causat una profunda tristesa i el sentiment irremeiable de no haver continuat organitzat alguna d’aquelles trobades de tan plaent record.